L'hermenèutica del silenci

Avui en dia, en un temps de presses on es prioritza el missatge directe i escuet a l’explicació detallada i oberta, el silenci és la única arma que tenim per interpretar la realitat de la manera que ens convé i construir la nostra pròpia veritat. Quan algú ens contesta una pregunta amb un silenci, en aquell moment entra la nostra lliure interpretació de la parquedat de paraules per actuar de la forma que nosaltres creiem convenient, i si és precís, equivocar-nos i ser conseqüents amb els nostres actes. Només us volia animar a aprofitar els silencis per obrir-vos camí a la vida, perquè el dia que entrin les paraules serviran per posar barreres i tallar-vos les ales. Me’n vaig a l’aula d’art de l’escola a buscar silenci i independència, ara torno. Recordeu, només el cec veu les petjades esborrades de Déu, i només el sord pot distingir l’eco perdut de la seva paraula.

Comentaris

Joan ha dit…
El que fa la influència d'en Pere...
Rafel Fàbrega ha dit…
...i s'atrapa abans a un cec que a un sord (o una cosa així, ara no ho recordo bé)
Frank Bayer ha dit…
Rafel, em sembla que és que s'atrapa abans a un mentider que un coix...no ho sé, tampoc sóc gaire de fiar... Joan, en Pere influeix molt, moltíssim, a la vida, juga una altra lliga...
Mons ha dit…
qui es en pere??? jo em perdo!!!
"si no tens millor a dir, el millor és callar, el silenci..."

o una de millor: de les teves paraules sempre t'en pots arrepentir, dels teus silencis poques vegades.
Frank Bayer ha dit…
En Pere és el mestre, i no només d'art, sinó de la vida...
Rafel Fàbrega ha dit…
"Cadascú és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules"

Entrades populars