Volver a ser un niño

Resturant de menús. Migdia. Tot de persones que amaguen sota els seus vestits intactes d'executius, sous de mileuristes i vides desgastades per la frustació d'una carrera universitària, entren al local per començar a menjar el menú del dia parlant de la feina, evitant així qualsevol conversa personal que mostres l'asimetria vital entre el treballador i la persona. De primer, arrós a la cassola perquè som dijous, i de segon, una botifarra de l'àvia de no se sap qui amb patates fregides. Tots sis han demanat el mateix, fins i tot la noieta del despatx que crítica públicament el seu estat físic per rebre mirades d'aprovació dels homes que l'envolten. Arriben els postres. Iogurt. Iogurts de diferents sabors, maduixa pel necessitat, plàtan pel conservador, llimona pel tímid, coco pel freak, azucarado per la noieta, i de macedònia pel becari que està fent des de fa dos mesos pràctiques sense remunerar. Just en aquell moment tots obren la tapa i ignoren les restes de iogurt incrustades a sota el plàstic i que llepaven fervorosament quan eren infants. Només el becari comença a llepar la macedònia sense adonar-se que els seus companys l'estan mirant amb cara de desaprovació perquè no queda bé que algú que porti corbata mostri la seva llengua impregnada de iogurt. En aquests moments sóna en el resturant una cançó de Los Secretos, Volver a ser un niño, i el becari no pot pagar amb diners aquells segons de felicitat concentrats a una tapa d'un iogurt de macedònia.