Bona nit pecadors!

La mort jove és el pas necessari per passar de ser un personatge respectat a un mite vivent. Carles Sabater és el James Dean de la nostra generació. El personatge va marxar i ens ha quedat el mite d’aquell que no va tastar la decadència de la vellesa física. A més, totes les cançons del noranta varen agafar una part nostra, però les de Sau ens varen agafar a nosaltres sense demanar-ho. Sovint sortíem a sopar esperant trobar en un esguard adolescent la timidesa entregada de La cançó de la noia de l’altre cantó del bar i acabàvem tornant a casa escoltant El Tren de mitjanit per no caure en la depressió més absoluta que porta el fracàs reiteratiu. Per tant, quan parlem de Carles Sabater, ho estem fent també d’una part de la nostra història com a país, i sobretot, d’una part de nosaltres com a persona, perquè fou través de les seves cançons que trobàvem el mirall des d’on podíem observar la nostra personalitat fugissera i voluble de l’adolescència. És una pena escriure sobre Sau quan escoltes “Tu ets la cançó que potser escriuré demà” més que res perquè sabem que no hi haurà demà i no podem expressar que signifiquen les seves cançons per nosaltres. Bona nit pecadors!

Comentaris

Oriol Bosch Costa ha dit…
Amic Francesc. No saps el greu que em sap de no haver anat a un concert de Sau. En Carles Sabater és un dels únics cantants que ens ha fet caura la llagrima.
Marc Cassany ha dit…
Et felicito perquè has escrit sobre el venedor de sabates sense haver de citar o parlar de "boig per tu".
Rafel Fàbrega ha dit…
doncs jo me l'he llegit esperant que la citaries...
Frank Bayer ha dit…
Gràcies trempats!!! Oriol, en Siso ja t'ha tornat els singles de Sau??Jeje!! Marc, tema boig per tu, i em sap greu Rafel, em provoca fàstic quan el posen als casaments...

Entrades populars