304

Déu sempre acaricia amb els seus dits de seda quan la vida et presenta el seu costat més gos. Divendres passat, concert d'Amaral, toquen la cançó de los amigos, i hi ha un moment que decideixo després de comportar-me com un intel.lectual pedant musicalment elitista, seguir el ritme de la cançó i delatrejo "aquí retoca la guitarra en la 304 / un gato rebelde anda medio enamorado". Acaba el concert i tot segueix com havia d'anar, anem a dormir a casa uns coneguts i comento a un amic meu, un revulsivo de la vida, el qual havia de compartir habitació l'endemà a un hotel de La Toja, que m'encanten els versos de la cançó d'Amaral que parlen de l'habitació 304. Aqui s'acaba la conversa perquè s'està fotent un whisky i com sempre, la companyia de l'amic fidel, l'alcohol, és molt atractiva que la meva mirada excitada pel transcurs de la vida.

L'endemà el matí, a primera hora, arribem al nostre hotel de La Toja on acabarem dormint l'excés d'orujo de finas hierbas amb certa dignitat. El meu amic pintor i jo demanem la clau de la nostra habitació. El recepcionista agafa de forma decidida una clau que tenia preparada a sota el mostrador "Aquí la teneís, es la 304". En fi, no cal que continui l'article,no? Aquella nit vaig acabar a l'habitació de l'hotel tocant una cançó d'Amaral amb una guitarra trencada que havia trobat tornant del casament. Déu, una vegada més, ens va acariciar al pic de l'albada. Que bonic és viure!

PD: Aquí teniu una foto de la guitarra amb la que vaig tocar Leaving las Vegas... Va ser una versió basada en la percussió.