Mañana no será lo que Dios quiera

La barreja de diferents elements literaris sempre sol donar com a resultat una obra mestra, una narració que, a pesar de voler-la allargar per degustar-la, llisca neuròticament a través de la lectura compulsiva i es consumeix sense tenir la sensació d'haver-lo disfrutat de la forma que es mereix. Aquestes diferents circumstàncies tenen lloc a la narració de la infància i juventut del poeta asturià Ángel González, Mañana no será lo que Dios quiera, escrita pel seu col.lega granadí Luis Garcia Monterlo.
Normalment, quan un es planteja la possibilitat de fer una biografia d'algun personatge, sempre té el cap la necessita de parar-se en la vida pública del protagonista i aixecar les bambolines del seu dia a dia perquè el lector pugui conèixer els entramats del seu èxit. Doncs el que fa Luis Garcia Montero amb la vida d'Ángel G0nzález és totalment el contrari, utilitzant termes evangèlics, recrea l'origen familiar, l'infància i la juventut d'un poeta que va marcar la resistència literària al Franquisme. La infància asturiana en un temps d'esperança republicana talats pel mateix fer de la república i el complexe de Pavia d'alguns militars amb regust als accidents d'helicòpter. Després ve l'educació sentimental del poeta en uns anys analfabets a l'hora d'utilitzar mots intimistes llunyans de la grandiloqüència d'un feixisme esgotador. Tot plegat per reconstruïr les bases vitals d'una de les veus amb l'eco més profund d'una Espanya condemnada durant anys al silenci.
PD: A la fotografia hi he col.locat el tercer element en discòrdia, el que acompanyar a García Montero durant la presentació del llibre.

Comentaris

Entrades populars