Presó per adolescents

La polèmica de la llei del menor no és res més que una conseqüència d'un debat de fons que està latent a la nostra societat en qualsevol tema, que és la responsabilitat moral dels nostres actes i el vertader exercici de la nostra llibertat en tot allò que fem. Treballo amb adolescents, és la meva feina, i us puc ben assegurar que el concepte de responsabilitat i la distinció entre el bé i el mal està totalment present a la seva consciència. Si els adults decidim passar per alt els seus errors, per molt petits que siguin, alegant una falta de maduresa mental per reflexionar un moment abans d'actuar, estem creant monstres que no tindran cap mena de sentiment de culpa el dia demà quan fotin una massacre psicològica o física.
Dic això perquè m'escandalitza veure com alguns sectors de la progressia, en nom de la reinserció, un concepte molt lloable, defensen que els adolescents que cometen violacions o assassinats no poden ser empresonats perquè els crims en edat juvenil són propis de persones que els hi bull l'extremisme a la sang. No senyor, han de ser tractats com adults. Si són adults a l'hora de tractar el tema de drogues o relacions sexuals, també han de ser adults a l'hora d'acatar les responsabilitats dels seus actes. No s'hi val agafar els favors de l'edat adulta només amb tot allò que és còmode i de fàcil manejar. Pense-m'hi.

Comentaris

Olga Casas ha dit…
Frank... et dono tota la raó, l'altre dia ja en vam parlar. EL que està passant amb els "nostres"joves i adolescents és molt greu!!! Deixem-los que facin de tot...no passa res no? tampoc tindran cap "càstig"... i jo em pregunto: i això se'n diu educar?? Déu ni do!!
Frank Bayer ha dit…
Olga!!! Quina il.lusió trobar-te pel meu hort!!jeje!! Diguem que m'alimento molt dels sopars familiars per poder donar de menjar a les meves verdures...jeje... viiiiiiiiiiinnnnnnngggggggaaaaaaa!!!
Josep ha dit…
Molt bones frank, he dubtat molt abans d'escriure un comentari. El teu post em deixa el cor dividint entre la ràbia que puc sentir pq "niñatos" se'n surtin amb la seva i la racionalitzacio de l'acte d'empresonar algu.

Siguem sincers, quants sabiem el què feiem a l'adolescència, quants sabiem el què voliem i sobretot pq ho volieu. Ja em costa saber-ho avui, imagina't a la adolescència. Jo no vull posar en dubte la teva experiència, Frank, pero si posso en dubte el col-lègi, i el posso en dubte en relacio a la qualitat dels alumnes, més elevada, que en altres col-legis i sobre bases, que potser, han otorgat d'un xic més de conciència als nanos.

Només vull fer la reflexio de què en treu la societat d'empresonar un adolescent, no que en treu ell, què en treiem nosaltres! Estem generant un èsser que no servirà a res més que per delinquir pq és l'unic que haurà congut, après, viscut. Sou vosaltres, els professors que teniu aquesta dura tasca de donar l'ultima oportunitat als nanos. Avui en dia, on l'individualisme capitalista de la societat ha allunyat els pares de les seves obligacions, la vostra feina esdevè capital per al futur.

Abans fotria el pare a la presso que a un menor.

Apala me'n torno a treballar, prou de xauxa!

PD: encara que hi ha cada fill de puta!
Frank Bayer ha dit…
Josep, el millor de tot la PD, perquè partim d'una mateixa situació que fa certa ràbia i tenim dues solucions diferents. Estic d'acord que molts pares haurien d'anar a la presó, però em plantejo, com fem saber a un adolescent que és responsable dels seus actes?? Si no el responsabilitzem on està el camí cap a la maduresa? Entenc perfectament el que m'estàs dient, i en certa manera puc arribar a compartir el que dius, però em preocupa que darrera la idea de la última oportunitat, que hi estic totalment d'acord, s'amagui la renúncia a la responsabilitat dels actes!!! Gran reflexió Josep!! Ja pots començar a preparar el magret que aquesta tardor passarem amb la Maite per casa teva...

Entrades populars