En defensa de l'accent català

No entenc la mofa a a que estem sotmesos els catalans quan parlem castellà, que no espanyol, i fem explícita la nostra pronunciació catalana. La superioritat moral del canníbal espanyol que ha estudiata una privada, vota el Partido Popular i s'autoproclama catòlic, somriu despectivament davant el nostre intent de parlar una llengua extrangera com si el nostre castellà fos deficient pel simple fet que el parlem amb accent català.

A veure, ningú diu res a un basc, un gallec o un andalús, quan fan explícit el seu origen geogràfic amb la pronunciació a la parla, és més, moltes vegades pot arribar a ser elogiat i ells mateixos utilitzen aquesta característica nativa per intentar seduïr una madrilenya que parla el castellà amb un pur accent de Castella però no el practica gaire perquè no és capaç d'unir subjecte i predicat a una oració. Ara, el gironí és apartat de la lluita de galls perquè darrera el discurs amaga una dicció catalana.

En fi, dit això reivindico el castella parlat amb accent català com una característica pròpia del nostre territori, i com un fet enriquidor de la llengua del país veí. A mi m'encanta escoltar gent que parla català amb pronunciació castellana perquè entenc que són gent d'un país extranger que ha aprés la nostra llengua, demano als espanyols la mateixa sensibilitat cultural envers els catalans.