Historias de Nueva York

La literatura de viatges té la gran virtut de fer de l'espai un personatge poseïdor d'un caràcter propi que influeix directament a l'experìencia vital de l'artista. El caos controlat de la ciutat, la serenor angoixant d'un espai verge, la vessant mísitca d'una vall esperant joiosa l'arribada de la tardor: totes aquestes realitats poden modular ímplicitament l'anima del viatger i en certa manera, del lector que a través de la falsa còpia pot arribar a intuïr la sublimitat del paisatge originari.

Al llibre Historias de Nueva York del periodista Enric González, antic corresponsal d'El País a la ciutat nostàlgic dels tiroteigs de gàngster dels anys 20, trobem els racons de la ciutat de Nova York com a elements modificadors de la seva experiència vital, del seu jo personal, com si fossin estaques que haguessin aturat la continuïtat de la seva història per poder modelar-lo com a un decent ciutadà novaiorqués. Uns elements que ens sedueixen amb els seus cants hedonistes de sirenes adolescents perquè travessem l'oceà que separa la racionalitat de l'homogeneïtat, de la rauxa de la mescla, hi poguem assentar-nos als seus braços mentre ens deixem modificar l'ànima.

Nova York és un personatge seductor perquè amaga darrera les seves arrugues de l'experiència, la complexitat del secret de la vida, i Enric González, aconsegueix, al llarg del llibre, desagnar la ciutat i mostrar-nos la seva anatomia lluny dels recorreguts turístics, i a prop de l'ombra de la ciutat mítica que enamora a tothom saltant-se totes les diferències identitàries entre persones. Excel.lent llibre.