El meu paper de wàter

En una classe política com la d'aquest país, només per sobre de la inexistant somaliana i la corrupta italiana, s'intenta paliar les mancances a l'hora de plantejar-se els perquès de les coses apel.lant al meu paper de wàter preferit: La Constitució Espanyola. Aquest text que fou tant important el seu dia per acostar postures irreconciliables ha quedat totalment obsolet perquè resulta que tots els nascuts més tard del 1961 no la vàrem votar, o sigui, més o menys, gairebé la meitat de la població amb dret a vot. Davant la reivindicació dels demagogs de les poltrones de recuperar l'esperit de la Constitució, jo aposto recuperar el de la Constitució de Cádiz, fotem fora el rei i convertim això amb una república i a partir d'aquí anem treballant. Ho dic perquè anem a buscar textos que no hem votat, doncs anem tots al nostre rotllo, o sigui, al que ens interessa.
D'una banda es plantegen canviar-la quan parlem de si l'hereu ha de ser un home o una dona, però si parlem dels drets de les persones que a ells no els interessa, llavors els agnòstics sacralitzen la legalitat i posen les persones al servei de la llei, quan hauria de ser totalment el revés, la llei al servei de les persones.
En fi, que després d'uns mesos molt crispat, he decidit amb la dona abandonar el país, exiliar-me de forma voluntària, no per necessitat policial sinó per obligació moral. Em nego a seguir vivint en un país on les rèmores del passat són els límits de la persona, i on ens empenyem en discutir-nos sobre l'ahir per podre construïr el demà. Aquest país no el vull pels meus fills, o sigui, d'aquí poc La pastanaga verda començarà a ser La pastanaga extrangera.

Comentaris

Toni Cassany ha dit…
Avisa quan marxis... Ho dic per les substitucions.
Quina parida de comentari. Perdó. És que no tinc son.
Iron ha dit…
Toni, no marxarà pas, tots hem pensat alguna vegada aixó de "aquí us quedeu, jo foto el camp (o en gironí denominació d'origen: jo cardo el camp), però sempre acabem com l"Assaig de càntic en el temple". Recordeu aquest poema d'Espriu? per si algú encara no el coneixés el transcric a continuació.

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Toni Cassany ha dit…
I tant que el conec aquest poema extraordinari i a més, en llegir-lo, em sembla sentir dir-lo per un gran amic que molts vàrem compartir i que sí que ens va deixar, però definitivament. Amunt i crits!
Kasal ha dit…
Jo no penso marxar! Que marxin ells! Que marxin ben lluny i que s'emportin el que és seu. I que ens deixin en pau d'una vegada. Si cal, que s'emportin Gestmusic, l'Iniesta, el Real Club de Polo i tota la collonada.
A casa tinc una còpia del text de la constitució. La tinc a la mateixa estanteria que els llibres del Perich, els monòlegs d'en Buenafuente i els especials de El Jueves, és a dir, a la secció d'humor.
Salut!
Entremetidos ha dit…
No entiendo nada de lo que dices pero seguro que es anticonstitucional ;)
Jan Knoll ha dit…
Doncs no penseu. Que hi ha gent que ha dit: "jo cardo el camp" i ho ha fet (com els meus pares i més tard la meva mare).
Però crec que la millor manera, en aquest cas, es que marxin ells, com ja diu en Kasal.
Frank Bayer ha dit…
Rosiña, pero muy anticonstitucional...

Teniu raó, no tindré pebrots de marxar perquè necessites culpar dels teus fracassos a a algú altre, encara que sigui un concepte tant abstracte com la pàtria... Gràcies pels comentaris, m'han fet tornar a la realitat!!
Caracremada ha dit…
En lloc de marxar, a plantar cara!!

La única solució actual que hi ha en aquest país, és REAGRUPAMENT. és l'única llum que hi ha en la foscor dels cobards i botiflers

Entrades populars