Un petit descans per La pastanaga verda

Tots els projectes s'ajunten i amb els dies la pastanaga verda ha acabat essent aquell espai que hi dedicava les escorrialles, els minuts ràpids de la brossa per escriure quatre ratlles que ni tant sols repassava, que deixava a la mà de la inspiració sense preocupar-me si el que oferia donava quelcom al lector. D'altra banda, la obligació que m'havia imposat d'escriure cada dia al blog se m'ha acabat fent pesat i m'ha acabat angoixant sense tenir cap pressió a sobre, simplement volia escriure cada dia perquè em feia il.lusió pensar que hi havia persones que cada dia es connectaven buscant un descans de dos minuts per entrar en aquesta constel.lació de verdures, de totes maneres, últimament veia que el menjar que oferia no era el que vertaderament desitjava.
Per altra banda han sortit noves idees de blogs amb altra gent que em fa il.lusió tirar endavant però que em reporten temps perquè són temes específics i per tant, més laboriosos a l'hora de treballar-los, i el fet d'haver d'estar pendent constantment de la pastanaga verda em treia energies pels altres projectes. Per això, primer de tot vull agraïr a tota la gent que va entrant cada dia el blog, una xifra que ronda entre la trentena i quarantena de persones i que la veritat, m'omple d'orgull, perquè només pensar hi ha gent que no et llegeix per caritat, doncs home, infla a supèrbia. I en segon lloc us vull dir que a partir d'avui no trobareu un article diari a La pastanaga verda, sinó que escriuré quan em vingui de gust, quan el cos m'ho demani, quan em sembli que puc dir quelcom el que estic content, i això pot ser una vegada cada setmana o cada dues, o dues vegades en un mateix dia, no ho sé, però serà quelcom més natural, molt més instintiu, més hedonista i més divertit. Gràcies pel seguiment diari, ara deixaré de ser esposa i em convertiré en una amant imprevisible, apareixeré en un article quan menys us ho espereu i amb ganes de ser tot vostre. Fins aviat!!

Comentaris

Oriol ha dit…
A partir d'ara el tallat de les 8.00h del matí ja no serà el mateix. Moltes gràcies a tu!!
Xavi de la Fuente ha dit…
A partir d'avui no tindré els meus minuts de relax entre classe i classe. Però tot sigui pel bé de les verdures!! Així serà més natural, i també sorpresa!! Una abraçada!!
aniol ha dit…
Tranquil, et mantindrem al lector de fils RSS i així quan publiquis ja ens n'assabentarem. :D
Sort amb els nous projectes.
Mons ha dit…
Bé, Frank, molt bé! un bon escriptor també sap jugar amb el factor sorpresa. Aixi que ens mantindras intrigats/des preguntat-nos: "avui escriurà??" i per comprovar-ho, com no, haurem d'entrar al blog. Tu eres bueno tio!!!!
Toni Cassany ha dit…
Jo encara em pregunto d'on treies tanta salsa. En fi, que bueno, vale, doncs, endavant, no? I? què? Val, eh? Jo, tu. No sé. Ja.
MaNeL ha dit…
Estic d'acord amb tot el que s'ha comentat, i també amb la teva decisió! Realment has tingut molt de mèrit escriure durant tant de temps CADA DIA! Admirable francament!
Iron ha dit…
Home, d'allò que se'n diu “fast food intel.lectual” no en dones gaire, la prova és que això que dius de l'amant i l'esposa ja ho deia l'inmens (tant física com intelectualment) Balzac a Physiologie du Mariage:
“Il est plus facile d'être amant que mari, par la raison qu'il est plus difficile d'avoir de l'esprit tous les jours que de dire de jolies choses de temps en temps.”
Ergo... si tu consideres que això que dius són deixalles llavors Balzac també és basura i com diria en Nuñez això no t'ho puc permitir!!! jajajajaja
Une embrassade pour mon amant madame la carotte vert, au revoir.
Mirentxu ha dit…
me ha encantado la comparación con la amante, ¡artista!
Anònim ha dit…
Que vagi bé el canvi de ritme. Però... aquestes energies, cap a quines "idees de blogs amb altra gent" aniran a parar? Interessa, interessa... Una abraçada i enhorabona per la primera etapa!
Kasal ha dit…
Sempre ens quedarà la metadona de llegir en Salvador Sostres a l'Avui o d'escoltar una estona en Justo Molinero. Ho trobaré a faltar però què hi farem, algun dia havia de passar. Ara em ve al cap una cançó del Pets que diu "els amics es casen i truquen menys". En aquest cas, els amics es casen i escriuen menys. Llei de vida. Vols venir a la festa dels súpers? Em queda lloc al cotxe, l'any que ve ja no!
Salut i sort en els nous projectes!
Frank Bayer ha dit…
Moltes gràcies a tots pels comentaris, la veritat és que em venen moltes ganes de tornar-hi... però miraré de no ser impulsiu i esperar-me a acabar alguns contes que estic escrivint per tornar a ser una verdura a l'alçada de les circumstàncies!!!
Jaume FR ha dit…
Llàstima! Ja comentaràs quins són aquests altres blocs..
Frank Bayer ha dit…
Jaume, està molt al principi i hem de posar d'acord diferents persones, però la idea és fer un blog dels pitjors jugadors de la història del futbol, fent una descricpió heroica i falsejada de la seva carrera... més o menys va per aquí....

Sergi, felicitats molt retrassades pel teu patró que va ser el dia 4!!!
Miquel ha dit…
Desestimat antic amic Frank: com que veig que tot són elogis, algú havia de trencar la dinàmica i aquest seré jo: per fi no em sentiré obligat a llegir cada dia la pastanaga verda, que, com molt bé indica el seu nom, segueix estant molt verda!
Apa-la!

P.S: quan tinguis un moment ja m'explicaràs l'import de les transferències bancàries als teus seguidors del blog.
Joan ha dit…
Hola crack!!!!

Ja veus que no he pogut resistir-me a esperar veure què deien els teus lectors abans de contestar aquest article amb aires postums que ens exposes.
De primer he pensat en fotret una mica de canya, però en Miquel ja se n'ancarrega i no faré llenya, ni de l'arbre caigut ni de la pastanaga arrencada.
Després he pensat que trobaria a faltar llegir les coses que cada dia ens exposaves, però com que et veig força sovint, l'empatx diari de riure a l'hora del café, m'haurà de fer passar les ganes d'expremer el meu cap, trobant una resposta que estigui a l'alça dels teus pensaments blogaires.
O sigui, que al final he pensat
que de tant en tant va bé deixar reposar l'hort, i suposo que és el que et toca fer a tu. Ara s'acosta el fred, aprofita per oxigenar la terra, passa el muticultor i deixa que els nutrient tornin a recuperar-la, perquè quan sigui el moment puguis tornar a plantar una pastanaga, que segur que creixerà grossa i ufanosa.
I vigila, que no t'hi creixi un raba o un salsafí, o qualsevol altre tubercle connotacions al seu nom.
De totes maneres, mira de no descansar gaire, que això de no fer ni brot no fa per un tubercle.
Pilles el joc de paraules?
Frank Bayer ha dit…
Miquel?? Ostres, ara no sé qui ets... em ve el cap però... bueno, deu ser que algun dia vaig tenir algun amic amb aquest nom...

Entrades populars