Cansat de corretgir

Dels molts aspectes positius de la feina de professor, corretgir és el més pesat, desagradable i rutinari. Llegir, jutjar, intentar ser just, cansanci, tornar a llegir, intentar no ser injust, agotament. No ho suporto, li tinc una tírria comparable al divertiment que suposa entrar una classe i veure que el caos s'ha apoderat de l'ambient i has d'intentar posar ordre.
El professor necessita, o si més no això ho porta la feina, una vida social constant amb l'alumnat deixant en comptagotes els moments de soledat al despatx per treballar sense portes obrint-se, greuges adolescents entrant amb el rostre afectat, trucades a deshora demanant favors... Però després de queixar-te que no pots gaudir de deu minuts de tranquil.litat, quan et trobes sol davant els exàmens i has d'anar pregunta per pregunta, l'horror s'apodera de tu i comences a passar papers neuròticament contant quan queda, i esperant que s'obri la porta, algun alumne vingui a queixar-se de quelcom o el telèfon soni per deixar la feina i tenir la consciència tranquil.la. Corretgir, quin gran desplaer, i ara només em falta sentir "¿Qué harías tu si Adelita se fuera con un comisario?", pues no sé Joaquín, quizás dejar de corregir los exámenes y ir aprovechar para liberar todos los presos.

Comentaris

Entrades populars