El patiment de l'escriptura

Escriure és patir. A diferència del que pensen alguns incapaços, quan un es posa a escriure no comença a festejar descontroladament amb les muses, sinó que s'esforça per donar una forma mínimament coherent a un contingut deformat i vagament pensat durant una conversa borsària amb els amics. Pablo Picasso, parlant de la inspiració sempre deia que miressis que t'agafés treballant, perquè només gràcies a la rutina diària de trobar-te davant un full en blanc per omplir, pots arribar a agafar una sèrie d'habits útils per exercicir amb dignitat l'art de l'escriptura, i no entenc art des d'un punt de vista romàntic on la figura del geni i la sublimitat de les seves experiències recobreixen tota la creació, sinó des de la visió artesana del treballador que perfecciona amb les hores la forma d'aquella creació que, als seus inicis, només és un embrió difuminat per la inseguretat del pare.
De totes maneres, el patiment diari per trobar continguts i formalitzar-lo, l'angoixa de trobar una continuació decent a aquell relat penjat de fa sis mesos, es converteix en satisfacció i plenitud quan el dónes per acabat. El llegeixes en veu alta i veus que no t'agrada però és prou decent com per deixar-lo a un amic perquè t'el destrossi sense cap mirament. Llavors tornes a començar la roda fins el dia que tens la sensació subjectiva que està suficientment inacabat perquè el lector el completi amb la seva lectura. Has patit, però ha valgut la pena.
PD: Segona part de La cultura de l'esforç

Comentaris

Breo Tosar ha dit…
És patiment i plaer.
aniol ha dit…
A mi simplement espero o m'és bo que el cap comenci a processar les idees, i simplement sigui capaç de deixar-ho en algun lloc per escrit.
Després? Complementar-ho perquè sigui intel·ligible per la gent o almenys per mi. Però no sempre ho aconsegueixo.

P.D: I si les Muses fossin sols estats alterats de la ment?
Frank Bayer ha dit…
Breo!!!! Quina alegria veure el teu nom al blog!! Però sobretot, quina alegria veure que has publicat un llibre!!! Ja he entrat i he vist a les llibreries on estan, i pots estar segur que tindràs un lector gironí ben aviat, perquè a més, al llegir els fragments que tens al blog m'has mogut el cuquet, i entenc per cuquet les ganes de llegir... jeje... Estàs per Zaragoza?? T'escriure un correu per parlar més abastament a terreny privat!!! De veritat que m'ha fet molta il.lusió llegir-te, molta!!!

Aniol, a vegades quan més idees tens és quan fas l'exercici d'arreglar els textos perquè siguin intel.ligibles, fet que demostra qe les muses són, com dius tu, alteracions de la ment, però si vols quedar bé davant les dones, és bo parlar de les muses i d'atacs místics d'inspiració!! Funciona!!

Entrades populars