Esperant la tuberculosis

Durant els anys cinquanta semblava una obligació tenir la tubercolosis per poder ser un escriptor amb èxit, només cal citar a Cela, Castellet, Barral, Gil de Biedma... com a casos de primeres espases de la literatura espanyola del Franquisme que varen estar durant uns mesos tractant la tubercolosis a clíniques especialitzades, on varen passar hores llegint els clàssics de la literatura espanyola, el cas de Cela, o al literatura europea del moments, els altres tres.

Per això he decidit, avui, primer dia de les meves escasses vacances estiuenques, començar un tractament per poder contraure la tubercolosis el dia 1 de setembre, data que hauria de tornar a la feina a no sé que fos un juganodr brasiler, en aquest cas tindria dos setmanes més. Ho dic perquè si s'em detactés la malatia el dia 1 de setembre segurament hauria d'estar fora de circulació durant tres mesos, que sumats els dos de vacances, m'en donarien cinc per poder llegir La muntanya màgica i començar a escriure la meva primera novel.la i deixar els relats curts a millor vida.

En fi, que ho he estat pensant i si vull arribar a ser un escriptor de prestigi haig de contraure urgentment la tuberculosis, primer de tot per un qüestió de sinèrgia amb la generació que em precedeix, i en segon lloc perquè em donarà el temps suficient per poder retirar-me en una habitació de les cel.les de l'Abat Marcet a Montserrat i escriure un llibre am cara i ulls.

Tuberculosos, quedem el dia 31 d'agost a les 6 de la tarda la plaça del porro - Girona.