Nas de profeta
Exemple paradigmàtic que el ser cardenal no és un problema per arribar a la realitat diària de les persones, Carlo Maria Martini, amant dels olivers de Jerusalem, representa l'Església del futur que no perd de vista els orígens: la figura de Crist com a eix vertebrador de la vida cristiana per poder obrir les portes a un futur esperançador on ens acostem a l'Evangeli com a únic full de ruta.
Fa anys, un capellà octogenari em va regalar el llibre Retrobar-se un mateix perquè em deuria veure bastant fotut, i a través d'aquells escrits on l'autor disseccionava la naturalesa santa i pecadora de la persona, vaig conèixer la figura del Cardenal de Milà, la seva escriptura planera pels principiants a la teologia i sobretot la reflexió profunda d'un cristià que busca cada dia les bases sobre on sustentar la seva fe milenària. A partir d'aquí va arribar el llibret compartit amb Umberto Eco on exposen les creences cristianes d'un i les conviccions agnòstiques de l'altre, però per sobre de tot, ens mostren els punts en comú de dos titans humanistes amants de les lletres i cercadors respectables de la veritat. Una delícia.
En fi, jesuïta fidel al Vaticà II, defensor de la necessitat de l'Església d'obrir les portes de l'amor a Déu i als altres com a base de la vida cristiana, amant de Terra Santa, utilitzat pels mitjans de comunicació per enfrontar-lo amb una part de la Cúria, Carlo Maria Martini ens ressegueix amb el seu nas de profeta la direcció adient d'aquesta Església santa i pecadora, divina i humana. Si el voleu conèixer aneu mirant sota els olivers de Jerusalem, no sigui que estigui escrivint una lliçó teològica a l'ombra de la història.
Comentaris
Sovint els periodistes tenen la visió dels jesuïtes com la guerrilla de l'església i per això van directes als temes calents. Però això és un instint innat per al periodista, anar a lo que li interessa, treure-li el que vol a l'entrevistat. En aquest sentit també va fer el mateix la Pilar Urbano amb la reina, no va parar fins a treure-li la seva opinió sobre el matrimoni homosexual; va donar-li uns quants copets a l'esquena i fins que sa majestat no va fer el rotet no es va quedar contenta jajajajaja És el periodisme desde la vessant carca, el mateix que fa la Curri Valenzuela, les dues vesteixen igual, es pentinen igual i fan servir la mateixa laca que penetra el cuir cabellut i asseca les neurones.
De totes maneres, i ja per acabar, n'hi ha que veuen els jesuïtes com uns "torracollons" especialitzats a dissentir de la postura eclesial conservadora, però aquesta no és la seva meta, la seva meta és el servei a Crist i als altres. Però precisament per respectar i ser sensible a l'opinió dels altres a vegades és necessari un sa dissentiment per amor a l'església, per fer-la més humana i més tolerant a realitats que no són la seva. El padre Arrupe ho resumia molt bé en una carta vocacional:
A un joven que quisiera ser jesuita yo le diría:
"No vengas a nosotros si es que amas
a la Iglesia como a una madrastra
y no como a una madre.
No vengas si piensas que con ello
vas a hacer un favor
a la Compañía de Jesús.
Ven si para ti el servicio a Cristo
es el centro de tu vida.
Ven si tienes unas espaldas
suficientemente fuertes,
un espíritu abierto
una mente razonablemente abierta
y un corazón más grande que el mundo.
Ven si sabes ser bromista y reírte con otros
y... en ocasiones, reírte de ti mismo".
Tot i que en Martini va ingressar molts anys abans d'aquesta carta, crec que cumpleix els requisits.
Apa, bon cap de setmana!!!
La clau del text d'Arrupe está amb això de "espíritu abierto", crec que ho resumeix tot, amb caritat es pot dir tot i es pot discutir tot, és més, si no hi hagués discussió no avanceríem i crec que la manera de ser més fidel a allò que t'estimes és mostrant-li l'amor a través de la sinceritat. Per tant, Iron, totalment d'acord amb el teu comentari!! No tinc res a dir!!!