Quattro fontane

Trobar un oasis de calor enmig del desert glaçat dels països escandinaus resulta molt més complicat que trobar una imatge falsa d'una bassa d'aigua al bell mig del Sáhara. Quattro Fontane és el nom del local on les taules són les mateixes de la sala d'estar de casa els teus pares, i on el somriure del propietari són uns braços coneguts que s'apropen per recordar la rebuda del fill pròdig que al buscar la fortuna per les amèriques europees, s'ha oblidat involuntàriament dels seus orígens llatins.

El restaurant està plegat de nostàlgics de la seva enyorada pàtria que troben en la pasta italiana un referent mediterrani per sentir-se estimats, per saber-se part d'una comunitat on la follia està per sobre de la raó, i on les persones presumeixen més de les misèries personal que no pas dels seus triomfs hàbilment amagats dins una copa de Grappa barat. Pels llatins la seducció està en l'elegància de sobreviure el fracàs i no pas en la voluptositat de la victòria, i aquest sentiment de germanor envers el derrotat està gravat a les taules de fustes de Quattro Fontane.

Si mai la vida us porta a Copenhagen, entreu a aquest restaurant i oloreu l'aroma italiana en el gest de les persones presents, si sou capaços d'entendre l'essència, també entendreu perquè al pic de l'hivern, quan a fora el carrer la neu ha gelat els carrers i els gossos borden desconsolats, a dins el restaurant es manté la mateixa calor ambiental d'una nit de Sant Llorenç a les afores de Roma.