dissabte, 21 d’agost de 2010

Blanco sobre història

Mai un quadre havia resumit tant bé una carrera artística, el camí d'intentar cercar la pintura total. Quan sento algunes veus dissonants contra aquest tipus de quadres començo a esbufegar mentre vaig donant tintines amb el cap, més que res perquè l'acusador en qüestió compara aquest obra de Malevitx amb qualsevol tio que va d'artista tira un gapo a l'aire i quan aquest cau a terra amb forma piramidal, diu "això és art, representa el drama de l'home postmodern en front de l'Absolut". Això ès art i tu ets curt. Però Malevitx és diferent, aquesta pintura representa el resum d'una vida, la incapacitat de plasmar amb els colors, la realitat que ell i tots nosaltres copcem amb la mirada. És la negació d'una història i l'afirmació d'una idea, la pintura no pot plasmar la realitat en tota la seva dimensió i només la podem copçar a través del silenci. Per això volia titular aquest post "Blanco sobre historia" perquè aquest fragment blanc del quadre no està sobre el blanc, sinó sobre la història de tota una vida de cerca. Aquest quadre denota honestitat artística, que està totalment allunyat de l'art trencador on una idiotesa s'anomena art per incapacitat del suposat artista de ser aquell artesà que dominava les destreses de la pintura, o perquè es veu incapaç de plasmar una idea que mai ha tingut i ha fugit per alimentar un millor postor. En aquest cas el títol seria blanco sobre nada...

3 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

No sabia que ara t'has fet crític artístic. Ho veig molt bé i se't veu amb futur. Ánims.

Eduard López ha dit...

frank...
ben veritat...mentre Malevitx la incapacitat la mostra amb el blanc, Rothko amb el negre...i és que la incapacitat de plasmar la realitat polièdrica no té colors perquè aquests estan reservats per plasmar quelcom més particular, mentre que el blanc i el negre responen a una realitat més existencial que no pas altra cosa.
saluts...ed.

Frank Bayer ha dit...

Eduard!! Que gran!! Quina alegria!! Com va per París?? Et dec un mail explican-te notícies!! Gràcies per tornar pel blog!!! Rothko em fa pensar amb l'Amador Vega, no ho puc evitar...