dilluns, 16 d’agost de 2010

El compliment d'un dolç deute

Al voltant de la taula hi varen anar seient tres escriptors, dos il.lustradors, un viatger de terres llunyanes en l'atur, un viatger de terres properes enlluernat per terres llunyanes, un motorista, dos jugadors de futbol, un jugador d'handbol, un veí del barri on estàvem esmorzant, dos fills bastards de la Girona primigènia, dos blogaires i mig, un camaleó, una pastanaga, dos fumadors, tres bevedors, mig poeta, un seductor ignorant de la seva condició de seductor, quatre entrepans de llom amb formatge, una Vanguardia, dos senyores grans a la retaguardia per si volíem provar la carn de l'experiència, un amic del bosc del camaleó, una coca cola, tres tallats, deu glaçons, una ratafia, dos pacharans, una mariscada en el record, un cançó d'en Van Morrison, un mes d'abril robat a la barrat d'un bar, noietes amb carpetes a sota al braç, àvies amb la compra arrosegant pels terres, i sobretot, el deute d'un esmorzar concebut fa mesos entre les línies d'aquest humil hort ple de verdures massagades per camaleons.
Tots aquest varen anar passant per la terrassa del bar per fer-nos companyia als que vàrem estar asseguts durant una hora i mitja a les quatre cadires del voltant de la taula: tres professors en ple èxtasis de les vacances. Hi havia una cadira buida, la que cantava una oda al vell escriptor amagat darrera una màscara de ferro rovellada.

4 comentaris:

Godot (ou masque de fer oxydé) ha dit...

T’has deixat el final jeje
Vladimir (ou la carotte verte): Alors, on y va?
Estragon (ou le caméléon de la forêt): Allons-y.
[Ils ne bougent pas]

Jo el camaleó ha dit...

Coi Frank, quina capacitat de síntesi... m'ha encantat.
A més a més gairebé no vam trobar a faltar l'Iron, i que consti que no ho dic irónicament, que segur que s'ho hagués passat de conya.
Suposo que haurem de fer com "Didi" i "Gogo", i continuar esperant que Godot ens vingui a visitar algun dia. O sigui que abans que s'acabi l'estiu, amb o sense "masque de fer oxydé", haurem de tornar a fer un esmorzar...

Kasal ha dit...

En aquestes trobades hi podem venir futurs alumnes? Ho dic perquè si en feu una altra, m'hi apunto i vinc amb la canalla.
Salut!

Frank Bayer ha dit...

Pròximanent: Nou esmorzar amb la màscara a sobre la taula!