dijous, 12 d’agost de 2010

Reduccionisme?

La felicitat està en saber dirigir la llibertat. La llibertat s'aplica quan un sap renunciar a si mateix per abraçar els altres. Llavors un és vertaderament lliure i arriba a la plenitud, el vertader mot que defineix la felicitat. Veieu que fàcil? Tot plegat és un cercle tancat.

4 comentaris:

Jo el camaleó ha dit...

je je, si si, però l'esmorzar què?
menys abraçades i més truita de patates...

Kasal ha dit...

La felicitat és un plat de macarrons gratinats per 4 persones amb un bon got de clareta fresca un migdia d'agost després de sortir de la piscina. Ens conformem amb poc.
Salut!

Iron ha dit...

Tens tota la raó. La vertadera llibertat passa sempre per l’amor. Com em sembla q vaig comentar-te en un altre post semblant, la llibertat és un regal de Déu als homes, per pura benvolença seva ens ha fet neixer lliures perquè poguem triar entre estimar-lo o no, així l’amor resultant fruit d’aquesta el.lecció lliure és més autèntic.
Per això mateix només aconseguim ser plenament lliures si aconseguim transmetre aquesta llibertat, aquest amor.
La història de la humanitat és la història de la conquesta de la llibertat, però aquesta mai acaba de fructificar precisament perquè no es transmesa. Quan els burgesos van aconseguir acabar amb els privilegis de la aristocràcia a finals del XVIII, no van aprofitar per fer-ho extensible a la resta de la població, al contrari, van explotar a la classe obrera durant tot el XIX i part del XX. Quan els obrers aconsegueixen fer-se amb el poder, amb el que ells creuen que es la llibertat, ho fan de manera violenta, vessant sang. El camí que van empendre els anarquistes el 1936 no era el de la llibertat perquè aquesta implicava el vessament de sang, la violència. La llibertat és vessar la pròpia sang per als altres i no la dels altres per al teu benefici.
I de trecaments en la cadena de llibertat en trobem continuament. Colònies africanes que una vegada aconsegueixen la independència de la metropoli estableixen un sistema d’apartheid, matrimonis i/o families que no volen q altres tipus de matrimonis i/o families tinguin els mateixos drets en un estat social i de dret, etc
Una mica és allò d’aquella parabola evangèlica del rei que demana al subdit que li pagui el deute, aquest implora el perdó però quan surt de palau agafa un acreedor per les espatlles i li reclama el seu de deute.
En fi, que una vegada ens adonem que som lliures perquè hem nascut lliures hem de passar a la següent fase que és la de ser uns instruments i transmissors d’aquesta llibertat i aquest amor que ens han estat donats de més amunt; sinó ho fem així a nostra llibertat mai serà completa.
PD: i convida ja d'una p... vegada al camaleó a esmorzar, jo estic a un munt de km d'aki. Al camaleó el tens al costat, recorda que projimo significa pròxim o sigui que aplicat el conte jejeje

Frank Bayer ha dit...

Camaleó, ara t'enviaré un missatge per anar a esmorzar demà al matí!!! També li diré el capullo de l'Arxer!! Si no, dimecres o dijous de la setmana que ve!!!

Iron, bona radiografia de l'intent de conquerir les llibertats d'un mateix a costa de la dels altres!! Ara estic llegint un llibre sobre el concepte de llibertat en Luter, molt depriment, se m'han passat les ganes de fer-me protestant!!!

Kasal, et falta el frigopie de postres...