dimarts, 24 d’agost de 2010

Punts en comú entre el PP i ICV

Són els partits que tanquen l'arc parlamentari pels dos costats, per la dreta i per l'esquerra, però aquesta posició escurada dintre la política té una conseqüència comuna en una realitat com la catalana que els beneficia als dos: no tenen grans devallades a les eleccions. A tots els partits hi ha un sac de votants que estan fortament marcats per la branca ideològica del partit o pel seu passat remot i que són els més fidels, i el PP i ICV tenen el grup de votants més nombrós amb aquestes característiques: persones que es mouen per estereotips sense pensar si són certs o no.
El PP representa l'ordre, ve d'on ve, i els nostàlgics d'èpoques passades el veuen com l'únic grup dintre el Parlament que defensa el que ells creuen, i si això hi sumem els catòlics fervents de la fe del carboner, moltes vegades dones, que veuen el PP com el partit que defensa els valors catòlics (MENTIDA!), no baixen del burro i els voten passi el que passi. Aquesta realitat fa que a Catalunya el PP sigui bastant regular i no baixi mai d'un número determinat de diputats.
D'altra banda hi ha els meus amics verdulaires d'ICV, el discurs contracultural, com deia Dolors Camats a una entrevista a La Vanguardia "anem a contracorrent i per això ens critiquen". Aquest partit fortament ideològic i de caire purament populista, agafa els mateixos nostàlgics d'una lluita contra un règim podrit i els joves amb ganes de canviar el món que necessiten un partit al Parlament que tingui aquest element de contrapoder. ICV no canviarà mai i com que hi ha gent que no canvia mai, és el partit del tripartit que no baixa a les enquestes a pesar de la seva gestió vergonyosa.
El problema dels dos partits, tant diferents i tant iguals, arriba quan imputen els resultats de les eleccions a una bona gestió al govern o a la oposició, ignorant totalment el perfil que encarnen dins la societat i que provoca que les persones fortament marcades per les ideologies, els acabin votant perquè representen de forma deformada el que sempre havien defensat.

3 comentaris:

aniol ha dit...

La pregunta que més he escoltat i que jo també he fet algun cop aquest estiu: Què passarà amb les CUP?

Iron ha dit...

Jo no crec que el PP tanqui l’arc parlamentari per la dreta, això ara ho fan els de ciutadans que també poden arribar a fidelitzar una massa de votants, en aquest cas una colla de inadaptats a la societat catalana, que estan traumatitzats perquè a la seva infantesa durant l’era Pujol havien de fer matemàtiques en català i en comptes de “despejar” la incognita la havien de “aïllar”, pobrets devia ser molt dur, i ara no poden retolar en castellà ni poden anar als toros...
I sobre el vot catòlic de caire integrista ja fa temps que s’està gestant a Madrid la creació d’un partit amb aquests fonaments ideològics sota l’empara de’n Rouco, els propagandistes i altres membres destacats de la caverna. Jo crec que si s’arriba a crear li farien un favor al PP.
I també no oblidem que a la dreta del PP també hi tenim els xenòfobs de Plataforma per Catalunya.
Si amb tots aquests partits de nova creació el PP es pot desfer dels lastres que suposen els votants nacionalistes españols, els catòlics radicals i els xenòfobs, llavors podrà arribar a ser un partit conservador seriós com els seus homòlegs europeus de la CDU, els tories, etc.
Dels d’iniciativa ja ni en parlo, la gestió que han fet als seus departaments ja malparla per si sola, però malauradament els comunistes són els votants més sectaris i hamelinians de tots.
I finalment això de les CUP... pobretes són la lletja del ball. En Laporta no para de fitxar gent del Carretero, de CiU, d’ERC, però no ha fitxat ningú de les CUP; i tampoc ningú ha trucat a la seva porta per parlar de una possible candidatura unitària independentista. De totes maneres les CUP ja van neixer com unes candidatures d’ambit local-municipal, no sembla que tinguin gaires ganes d’anar al ball del parlament.

Frank Bayer ha dit...

Iron analista polític!! Gràcies!! Estic completament d'acord amb l'anàlisis que fas del PP, més complet que el meu!
Aniol, les CUP són aquells partits fantàstics quan han d'anar en contra de, quan han de remoure consciències adormides, però no els veig preparats per entrar al Parlament...