dilluns, 30 d’agost de 2010

La ciutat que va somiar ser Roma

Hi havia una ciutat al sud de França que un bon matí es va aixecar amb aires de grandesa i va intentar ser com l’excelsa Roma. Es va emportar el papat a dintre les seves muralles aprofitant l’escut del rei francès i va començar a construir palaus papals per fer una rèplica a dins un país on la fortalesa i la suficiència romana es transformaren en pedanteria i supèrbia. Avignon va aconseguir ser el centre del món occidental durant setanta anys, va deixar-nos una herència cultural en forma de palaus. Ja no puc parlar més de la ciutat. Aquest post havia de ser una visió subjectiva d’Avignon però un atac de ciàtica a les portes de la ciutat em va fer tornar a l’hotel intentant aguantar el dolor per poder continuar l’endemà el viatge cap a la Toscana. Vaig estar com a Atila a Roma, em vaig quedar a les portes veient la ciutat a la distància sabent que m’era prohibida l’entrada, ell per unes paraules secretes de Lleó I, jo per un mal d’esquena que treu tota èpica a la història. En fi, que Avignon deixarà de ser la ciutat dels papes per passar a ser la ciutat de la ciàtica, on les meves ganes de trair Roma es van veure avortades per la naturalesa. Definitivament, per molt que ho intenti, no puc escapar de Roma.