dissabte, 14 d’agost de 2010

La via mística de l'Ecumenisme

La utopia de l'ecumenisme religiós es fa paradoxalment real en el terreny de la mística. L'Evangeli parla de la presència del regne de Déu dins nostra, obrint terreny a la subjectivitat, a la hermenèutica del jo, per acollir la presència divina dins l'ànima. La via per obrir el canal des d'on entra la llum de l'Absolut que enlluerna la foscor impregnada dins nostra, és compartida per les branques místiques de les diferents religions monoteistes que aparentment poden estar enfrontades per un tros de terra que ningú aconsegueix recordar de qui era: L'ascetisme.
La vida del asceta que parteix de la base de la negació de si mateix com a persona, del canvi de nom monacal per renunciar la vida mundana i acollir-se al terreny diví, es troba en les veritats de Buda, en el Sufisme, en la mística jueva, en els poemes agònics dels místics cristians... Totes elles agafen un camí semblant per tenir experiència de Déu, una vivència recordem, totalment subjectiva. La via per la subjectivitat s'aconsegueix a través d'unes pautes objectives, no deixa de ser curiós.
Les diferència sustancials entre elles les trobem quan entrem en el terreny normatiu, o més ben dit, en com aplicar aquest normativisme. També hi ha divergències històriques, la religió s'ha barrejat amb política i és difícil no relacionar Judaisme amb estat d'Israel, Cristianisme amb omnipresència política a Occident, o Islam amb domini moltes vegades dictatorial a Orient. Els místics no tenen barreres, senten un mateix Déu, el problema és quan sortim de la pregària i ens posem en altres terrenys que potser no són de la incumbència de les religions. Conclusió: Ecumenisme=Misticisme.

5 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Renoi!! Veig que t'has llençat per camins ben profunds. Ets molt valent. Veig molt bé la teva iniciativa. Ànims, Frank.

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Encara que no té res a veure amb la teva entrada, he vist un comentari en un altre blog que m'ha espantat. Tindrem un altre Bayer?!!! Espero que surti a la mare i poc al pare, perquè abans de jubilar-me encara és possible que passi per les meves mans. No, Déu meu!!!! Moltíssimes felicitats, Frank, i no et preguis en sèrio les meves paraules. Enhorabona.

aniol ha dit...

Interessant reflexió. Vaja, no et puc discutir res sobre el que has dit perquè jo també penso igual, que mesclar política i religió no acostuma a sortir gaire bé.

Iron ha dit...

No se si era en Goethe, en Schiller o en Hölderlin (però segur que era un d’aquests perquè recordo que ho vaig llegir en alemany) que deia que “l’home de petit és realista, de jove és idealista, en la maduresa escèptic i a la vellesa esdevé místic”. Jo ara estic en la transició cap a l’escepticisme, començo a dubtar de tot en el que creia fermament. Suposo que en el cas de la gent gran és mística perquè ja no els lliga res material a aquest món, perquè estan més aprop de l’altre i allà no s’hi enduran res d’aquest. En fi Frank, que ets massa jove per fer-te gran... però això ho cura el temps com cantaven els pets.

Frank Bayer ha dit...

Iron, et diré una cosa que no saps, el meu correu és massajove@yahoo.es, ho dic perquè vegis que l'has clavat amb el comentari!!

Aniol, una alegria veure't per aquí de nou!!!

Ferran, Jo també espero que surti a la mare, i no és broma...