dijous, 5 d’agost de 2010

Exemple d'un dia feliç

Cadaqués, com vaig apuntar al blog del vell amic, és el poble on el temps hi fa la migdiada sense pressa. Caminant pel passeig agafem la prespectiva d'un anunci de cervesa i comencem a pensar en l'adolescència robada, en els anys perduts per la necessitat de portar la vida que els altres esperen de tu. Sustentar la moral recte per por de trencar cintures. El dinar va baixant amb una visita a Portlligat on l'espectre absurd de Dalí impregna els gestos dels banyistes que llancen pedres intentant raspar l'esquena de la mar calmada. En Miquel es banya mentre jo observo dos noiets que intenten atrapar una abella amb una xarxa de pescar peixos. És absurd però bonic. L'abella sempre s'acaba escapant, i la veritat, és morbosa perquè provoca els briballs per tornar ser atrapada i fugir. Escapar del perill excita les hormones. El llibre de Josep Pla sobre Cadaquès està a sobre la tovallola, en Miquel arriba del bany i parlem de l'afició alcohòlica de Pla, de Castellet, del Cervantes de Borges, del costat fosc de Rafael Alberti i de les primeres nòvies que per cert, no llegien ni Pla, ni Borges, ni Alberti. Deixem Portlligat i anem al Cap de Creus. El dia acaba a dalt d'un penyasegat amb els braços en forma de creu deixen que la tramuntana ens impulsi perillosament cap al sacrifici. Un gran dia? No. Un dia feliç.

5 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

No m'estranya que fos un gran dia, un dia feliç, amb tot el que expliques. A més, Cadaqués és un lloc excepcional i difícil d'igualar. Això sí, millor a l'hivern i sense gent, però respecto els qui els hi agrada la calor, el sol implacable, la sorra enganxada per tot el cos (fins i tot al cap), la sal que et deixa sense capacitat de moviment. Crec que seria un dia més feliç al mes de gener.

Jo el camaleó ha dit...

Els neohippies sou la llet... je je, segur que t'has deixat patilles i cabells llargs, portes camisa blanca (maniga llarga, és clar), pantalons curts i unes abarques.

Iron ha dit...

Amb articles com aquest l’any que vé et podràs guanyar un sobresou escrivint guions per anuncis de cervesa, d’aquests que exalcen la mediterraneitat. Es clar que no crec que te’ls comprin perquè Cadaqués és Catalunya i això, com bé saben els de la Damm, no ven. És molt millor que l’acció passi a Formentera (l’any passat) o Menorca (enguany) i que la banda sonora sigui la d’un grup anglès, no pas una bona cançó estiuenca en català com bé podria ser “al mar” dels Manel. Que ingenus els de la marca barcelonina de pensar que amagant la catalanitat i presumint de mediterranis podran vendre més cerveses arreu d’Espanya, quan el mercat de la cervesa espanyol està d’allò més fragmentat, els del sur continuaran bevent cruzcampo i a Madrid Mahou. Però bé, això no importa, el que importa és que som mediterranis i que si bevem molta cervesa passarem un estiu de puta mare, lligarem molt i no criarem una panxa cervesera (això és una llegenda urbana es clar). Que guai és ser mediterrani!!

Kasal ha dit...

La meva alegria és doble. Torna Iron i torna fort. Noi l'has clavat. L'any que ve, l'anunci d'estrella es rodarà a València. Dos nois ben plantats aniran a fer-se uns trajos que pagarà un tercer, aniran a veure la F1 i es lligaran a dues models islandeses. Aniran a fer una paella a Marina d'or i a la tarda ells les convidaran a veure un José Tomàs exiliat en una plaça plena de banderes "rojigualdas" amb una estrella (la de guanyar el mundial de futbol). Com a melodia de fons una cançó pop d'un grup adolescent belga que com que no els coneix ningú combraran una merda per la cançó i si enganxa, els de la damm es forraran amb politonos i descàrrugues.
Sort que Cadaqués té Pla i Dalí, que donen més nivell.
Salut!

Frank Bayer ha dit...

Iron, comparteixo l'alegria amb en Joan pel teu retrobament pastanaguil!! Jo també estic al vostre costat amb el tema d'aquestes cançons, i més quan t'ha passat l'arròs i ja no t'ajuden a lligar...