divendres, 27 d’agost de 2010

New York un any més tard

New York és una ciutat sense límits on la ficció i la realitat conviuen pels seus carrers mentre els visitants la van fent seva a cada pas, segurament perquè New York està feta per aquells que no tenen pàtria, pels fugitius rendits a una vida que els ofega. Aquesta New York un la veu quan ja no hi és, quan només en queda el record de la seva gent sense mirada, de les seves hamburgueses amb gust d’hamburgueses, de la seva brutícia invisible enganxada a la suor, dels seus músics de jazz repartits per locals anònims tocant cançons a les ànimes solitàries. Quan un està allà veu la ciutat de les pel·lícules, de les oportunitats, de l’excitació permanent, del clatell adolorit de tant mirar els gratacels, i serà quan torni a casa que se’n adoni que l’autèntica ciutat se li ha escapat de les mans. De totes maneres, per veure la New York autèntica primer s’ha de visitar la “preparada” pels turistes, aquella que volem veure, la que esperem quan agafem un avió i ens plantem allà esperant trobar Harrison Ford filmant una pel·lícula enmig de Lexington Avenue on salva el President del Estats Units de l’ enèsim atemptat terrorista. D'aquesta manera treurem la crosta i podem veure que s'hi amaga darrera la pell d'una ciutat feta pels optimistes.

4 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

No he pogut estar mai en aquell poble, però deu ser flipant. I no crec que pugui estar-hi mai, així és que em conformaré amb les pel·lis d'en Harrison, d'en Clean i d'altres amics per l'estil.

Nico ha dit...

ei! m'ha fet molta enveja això dels músics de jazz...
Durant el nostre viatge hem intentat sentir-ne algun, però segur que el nivell no és mateix!

Peter Q. ha dit...

Gracies Frank un cop mes per obrir una nova finestra a la ciutat on tot val o almenys ho semble.

Que serà que les teves paraules em recorden el llenguatge Sabinista..

Frank Bayer ha dit...

Nico, quina alegria veure't per aquí!! Al vostre viatge la música la posaveu vosaltres, no calia jazz!!

Ferran, New York no és millor que Bilbao...

Pere,no saps la il.lusió que em fa veure que entres al blog!! En Sabina? Vols dir aquell noi jove que ve als dijous a casa i li ensenyo a fer versos? Si, ens assemblem... Una abraçada!!