La resurrecció de la poesia

La vida es el pasado de la muerte. (Aaron Alcaraz)
El mar es el cielo de los perdidos. (Marc Ramió)
La tierra, el salón de Dios. (Pau Ripoll)
La vida, una vela consumiéndose. (Sergi Gil)
El mar, el wàter de Dios. (Sergi Barrau)
La muerte, fin del principio (Oriol Roger)
La muerte es un reloj roto. (Arnau Bagaria)
El mar es el cielo del infierno. (Xavier Verdaguer)
El ciprés, una escalera hacía el cielo. (Josep Maria Fina)
El mar, un desierto de agua. (Jordi Miquel)
La inspiración, la salvación de un artista sin futuro. (Xavier Verdaguer)
La muerte es un reloj de arena sin fin. (Christian Lilley)
Las olas, el biombo del mar. (Joaquim Planellas)
El mar es el estanque de los dioses: (Aaron Alcaraz)
El futuro, el baúl del más allà. (Eduard Martínez)
Finalment, en Joaquim Planellas amb un atac d'histèria de Groucho Marx ha dit "El matrimonio es el fin de dos vidas libres" y al fons de la classe, en Christian Lilley ha dit amb el to de l'evidència, "Por eso se llaman esposas". La classe no ha donat per més perquè ens hem hagut de vacunar del tètanus, però ha estat suficient, sóc un privilegiat fent aquesta feina.
Comentaris
Fes publicitat del meu també!
(i, sí, vinc del blog d'en Marc)
(Rafel, no t'emprenyis, ara vaig cap al teu)
Jaume, m'he partit amb el primer parèntesis!!! Molt bo!!!!