Perquè estic orgullós de ser català

Estic orgullós de ser català perquè mentre tot Europa tendia a finals de l'Edat Mitjana a unes monarquies absolutistes on els súbdits no es plantejaven res més que servir al rei, Catalunya exigia al seu rei la presència d'un pactisme a través del qual podien influir a les decisions del monarca i donaven el missatge de "tu ets el rei perquè nosaltre ho volem".
Quan el 1412 els Trastàmara entren al poder a Catalunya i comencen a mostrar certs tics absolutistes, Catalunya comença a gestionar una revolta que acabaria amb una guerra civil de deu anys 1462-1472 que va acabar amb la victòria de Joan II i l'estabilitat perquè Ferran el Catòlic agafaés el reialme de la Corona d'Aragó començant agafar actituts autoritàries que no agradaven a la població de Catalunya.
Al cap dels anys, a la Guerra de Successió, amb l'aposta catalana per Carles d'Àustria, una vegada més s'està lluitant per una monarquia confederal on hi capiguen els drets dels ciutadants i els drets del pobles. Va guanyar la opció borbònica i amb ella, va arribar la decadència de la Catalunya constitucionalista que tenia a dintre seu una arrel democràtica que tardaria molts anys a entrar a alguns països europeus que ara volen donar lliçons de demòcrata.
Per tot això i més m'agrada ser català, perquè puc estar orgullós d'una bona part de la història del meu poble i perquè m'ajuda a ser una persona més decent. Ara només falta tenir un estat...

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo també estic orgullós de ser català, però m'agradaria puntualitzar unes quantes coses d'aquest post.
Primer: No parlis de monarquies absolutistes, la denominació correcta és Monarquies absolutes o Absolutisme monàrquic.
Segon: a les acaballes de l'Edat Mitjana, Europa es trobava en un estat de transició de les monarquies feudals cap a les monarquies autoritàries. Les monarquies absolutes arribarien després, amb l'Edat Moderna i es consolidarien al segle XVII.
Tercer: Catalunya no és diferent de la resta d'Europa al segle XV, la guerra civil catalana és la transició violenta entre aquests dos tipus de monarquies. La guerra civil va ser producte no tan sols de la rebelió contra l'autoritarisme reial si no més aviat de la voluntat del poble d'abolir els drets feudals que la Generalitat i les altres institucions catalanes s'encarregaven de protegir. No es pot dir que el Consell de Cent i la Generalitat fossin democràtics tal i com avui ho entenem, sinó més aviat era una democràcia indirecta o orgànica a l'estil clàssic grec o del senat romà.
Quart: la situació va ser la següent: a la ciutat el Consell de Cent estava format per dos grups la busca (petits burgesos) i la biga (nobles i grans mercaders), la busca va obtenir el suport del rei per suprimir els abusos de la biga. La biga tenia el suport de la Generalitat. Al camp la Generalitat també donava suport als nobles enfront dels remences que pretenien l'abolició dels mals usatges.
Cinquè: Al final, va guanyar el Rei i es van suprimir els mals usatges, el poble hi va sortir guanyant (ja no havien de pagar impostos abusius a la Generalitat ni patir el vassallatge envers els nobles) però el Rei va augmentar alhora el seu poder devenint una monarquia autoritària. Va ser una dualitat difícil: o ens alliberabem dels abusos medievals dels nobles i perdiem autonomia nacional o bé manteniem la nostra sobirania nacional però continuavem sota els mals usatges.
Conclusió: com va dir Juli Cesar “no hi ha pitjor guerra que la guerra civil”. La nostra lluita fraticida va acabar amb la riquesa del país, la situació comercial havia cambiat (comerç amb les indies orientals i Amèrica) i no la vam saber aprofitar. Si la Generalitat i el poble haguessin unit les seves forces, el Trastámara hagués hagut de plegar.
La situació actual continua essent la mateixa, els partits nacionalistes-independentis no es posen mai d'acord, ni a l'hora de pactar l'estatut, ni de planificar l'autodeterminació nacional. I el pitjor és que a Castella si que es posen d'acord (dretes i esquerres) en evitar qualsevol avenç en el nostre autogovern. O som canviem les coses o estem condemnats a repetir la nostra història una i altra vegada.

The man in the iron mask.
Frank Bayer ha dit…
The man in the iron mask!! Brutal!! T'agraeixo molt unes quante coses:
1. L'apunt "absolutes", molt adient perquè sempre ho utilitzava malament. També la correcció de monarquies autoritàries i monarquies absolutes. M'agrada la gent que m'ensenya a fer servir el llenguatge.
2. Tema de la Guerra Civil el coneixia però he pecat de simplista per fer l'article curt, per tant, t'agraeix molt l'aclaració que fas perquè és brillant, i conec poques persones amb la capacitat de fer una aclaració tant brutal, vaig eliminant candidats... Per cert, tens raó amb l'ambició dels pagesos d'abolir els drets feudals i el seu suport el rei, però sempre he tingut certa predilecció per la burgesia (jeje) i volia generalitzar per donar una certa imatge de Republicanisme...
3. De veritat que jo no ho hagués explicat millor, ara ho hem fet a classe i ho resumeixes de meravella. Ho faré servir per l'any que ve (no és broma).
4. Portes ulleres.
5. Comença la guerra psicològica
6. Escriure el nom amb anglès et delata.
7. M'ho estic passant de puta mare.
8. Moltes gràcies.
Anònim ha dit…
Herr Bayer: sento decepcionar-lo, però com acabo d'aclarir al bloc del signore Cassany vostes no em coneixen de res. Facin el favor de no no donar-hi més voltes.
Apa-li, me'n vaig a dormir que tinc son.
Atentament:
Iron.

Entrades populars