Nostàlgia dels bàrbars

Nostalgia. Això és el que sento quan veig Toni Polster amb els seus pantalons marcapaquets vestit amb les nombroses camisetes desgastades del Sevilla, Logroñes o Rayo Vallecano. Nostagia del davanter llarguerut amb poques pretesions estètiques que tenia una molla el peu i marcava gols vàlids per ajuda a equips modestos a tenir pretensions de nous rics. Nostalgia d'aquella nòmina de puntes que podríem continuar amb Manolo, Urzaiz, Oli, Raduciuou, Zamorano, Salinas, Vialli, Vöeller, Salenko, Carlos, Claudio Barragán. Uns militaven a equips grans i altres varen jugar per mantenir-se a primera, però tots tenien un denominador comú: l'estètica bàrbar per marcar gols a cabassos. Polster era el pall de paller d'aquesta generació de futbolistes de finals del vuitanta i principis del noranta que podien haver portat bigoti per semblar més poderosos i venien de països amb poca tradició futbolística, com per exemple Austria.
De totes maneres, el triomf d'aquests futbolistes bàrbars, representats pel seu portaveu, el porter del Rayo Vallecano, Wilfred, fou la selecció de Bulgària que a va aconseguir el quart lloc al Mundial de Estats Units de 94. Ningú demanava als Stoichkov, Balakov, Penev, Letchkov, Kostadinov, Ivanov... que sortissin de l'autocar escoltant música perquè no sabien engegar un aparell electrònic. Només se'ls hi exigia sortir el camp a mort i a guanyar una guerra que durava noranta minuts. Amb aquest comportament Bulgària va guanyar la vigent campiona del món, l'Alemanya de Sammer, Matthaus, Moëller, Ziege, Klinsman, Hassler... i va escenificar el triomf del bàrbars en front del racionalisme alemany. Fou l'equip que feu justícia al futbol com a l'esport del poble. Dins meu sempre tindran un record molt amable. Nostàlgia. Polster amb el pantalons marcapaquest aixecant el puny enlaire mentre Las Gaunas celebrava una victòria del Logroñés contra el Betis d' Ivanov, que fa un cop de puny a l'herba ferit de mort.
PD: El de la foto és Ivanov, lateral dret de la selecció de Bulgària el mundial del 94 i ex-jugador del Betis. El bàrbar per excel.lència.

Comentaris

Marc Cassany ha dit…
un detall: un jugador dels d'ara mai no es cordaria el botó de dalt
Frank Bayer ha dit…
Ostres Marc, quina gran observació!!! Mai hauria pensat que la cara del tio aconseguís fer-te fixar en quelcom més...

Entrades populars