L'Evangeli d'en Quim

És extrany començar un post parlant d'un missioner que va donar la vida per Àfrica citant a Xavier Sala Martín, però crec que és molt adient la diferènciació que fa l'economista entre els cooperants i els missioners, dient que aquests últims quan han de triar entre la seva pròpia vida i la de la gent que l'envolta, no té cap mena de dubte a donar-se pels altres.
Un exemple molt clar d'aquesta bogeria la trobem en la vida del missioner Joaquim Vallmajó, assassinat el 1995 a Rwanda després d'haver donat la seva vida al país africà que ha patit un dels genocidis dirigits més importants del segle XX.
El llibre on veiem la trajectòria espiritual de Joaquim Vallmajó és L'Evangeli d'en Quim, un llibre que no et deixa anar a dormir tranquil perquè veus tatuat a l'experiència vital de Vallmajó el compromís que a nosaltres ens falta el dia a dia per poder ajudar a la gent que diem estimar i respectar.
Últimament estic penjant moltes vides que em semblen exemplars, però trobo que una època com la que tenim on estem mancat de referents, val molt la pena apreciar aquestes llums que brillen en el nostre imaginari i que ens serveixen per ser una mica millors. Us recomano el llibre perquè a diferència d'altres que purament et donen plaer estètic, aquest t'ajudarà a ser millor persona, i això no té preu.

Comentaris

Rafel Fàbrega ha dit…
Frank, no esteu mancats de referents! em teniu a mi!!
Frank Bayer ha dit…
Ja ho sé Rafel, però tu ets viu!! Necessitem un màrtir!! MARC!! AQUEST NO!!! UN ALTRE!!
Marc Cassany ha dit…
Màrtir jo? De moment no. Potser quan vagi a Etiòpia...
Frank Bayer ha dit…
No parlava de tu! Parlava que la persona amb la que probablement pensaves no era la més idònia...sempre hem necessitat un màrtir!!!
Toni Cassany ha dit…
Gran comentari aquest,Frank. Sóc en Toni Cassany i avui et visito perquè sóc un hi`pòcrita interessat doncs voldria que entressis a destripar el meu blog i a ensenyar-me'n una mica. És a www.tonicassany.blogspot.com
Una abraçada!!!
Frank Bayer ha dit…
Toni!!!Ara mateix entro al teu blog!! No pateixis amb el tema d'hipòcrita!!! Jo també sóc amic teu pels caramels del despatx...jeje..tothom en paus!!! M'ha agradat veure't aquí perquè no t'esperava!!! Fins demà!!
Anònim ha dit…
Molt bo el post, ara només em falta llegir el llibre... Ja me'l deixaràs.
Vaig veure una pel·li clavada a la història de Mn Quim: "Disparando a perros". És duríssima, però l'aconsello vivament.
Frank Bayer ha dit…
Me l'apunto, encara que et faré cas i te la demanaré una època que estigui equilibrat amb mi mateix i amb els altres per no mirar el precipici amb bons ulls...

Entrades populars