Amb el silenci dels senzills

Caminen amb el silenci d'aquells que amaga un món interior treballat, en Llach en diu el silenci dels senzills, potser podríem dir-ne la senzillesa de la bondat, que arriba a tot arreu sense fer fresa, esperant transmetre amb una mirada tot una manera de veure la vida.

Ell és biòleg de l'arqueologia, roba amb estil els records de l'ahir per poder reconstruïr aquest passat enterrat en les entranyes de casa nostra. Ella és la meva infermera personal, la salvació dels meus brots hipocondríacs. Li pot arribar un missatge a qualsevol hora preguntant si tinc símptomes d'una parada cardíaca, i després d'un insult, em recomana unes pastilles que ja fan la funció psicològica de fer-me sentir bé.

Avui entren per la porta gran al club dels casats, un club on el més important no és guanyar, sinó participar. Espero que l'entorn que us ha acompanyat aquest any, la bellesa bucòlica de l'Empordà, aquest paisatge on la quietud es menja el temps, on les coses valen pel que són, sigui l'espai perfecte perquè comenceu una família on hi trobareu la vertadera plenitud. Moltes felicitats des de l'hort de la pastanaga verda!