Matins amb regust a tisana

Sobre un vidrio mojado escribí su nombre sin darme cuenta / Y mis ojos quedaron igual que ese vidrio pensando en ella. Hi ha cançons impúdiques amb el passat d'un mateix, tenen el valor de tornar-te les sensacions de provisionalitat d'uns anys on et pensaves madur perquè no tenies prespectiva des d'on jutjar-te. Los Secretos no varen ser ni molt menys el meu grup d'adolescència, però aquesta cançó, quan l'escolto a tot drap el matí per anar a treballar amb les finestres baixades perquè entri l'aire fresc dins el vehicle, em torno a veure amb aquelles bambes Puma vermelles que no em treia ni per anar a dormir, els pantalons acampanats i la samarreta oberta pels cordills. També em veig unes festes de la Mercè (us en recordeu?) asseguts a una vorera de Passeig de Gràcia cantant allò de Tot queda igual mentre un grup que ara no recordo el seu nom interpretava En algun lugar de Duncan Dhu. Aquella nit vàrem descobrir que a la nit, els bars lliguen les plantes exteriors perquè ningú les pugui posar al seu pis. La única diferència d'aquests matins on vaig al cole, amb les nits de la Mercè, és que el gust de la tisana està substituït per un caramel de poma robat la tarda anterior en un despatx concorregut de l'escola, i us puc assegurar, que és molt més excitant.