La socialdemocràcia vital

La mentida val més que la veritat perquè no volem veure les coses tal com són, sinó com a nosaltres ens interessa veure-les. Aquesta pràctica de falsejar la veritat sense escrúpols l’apliquem en l’amor, en la feina, en les relacions entre persones, a l’hora d’entendre el futur... Tot plegat és qüestió d’intentar crear aquell món amb el que havíem imagina’t que seríem feliços per no caure adormits en la linealitat del present. No acceptar la vida en el seu decurs porta a un excés de rollingstonisme, intentar viure la vida en una permanent adolescència, defugint dels problemes i buscant el plaer en algun cos anònim, en experiències extremes, en definitiva, en la necessitat de cercar el plaer enganyant el dolor. Aquest fugir permanent porta a volar baix, a buscar que et solucionin els problemes des de fora, és la socialdemocràcia vital, buscar que el papa Estat et doni aquella plenitud que tu no aconsegueixes tenir encara que posis el cotxe a dos-cents per hora. Miro al meu voltant, i veig molts fills d’aquestes idees bastardes. La culpa sempre és dels altres i jo miro el món com m’interessa perquè tinc el dret a ser feliç. Ingenuïtat? Jo més aviat diria “jeta”.