L'etiqueta adolescent d'Alejandro Sanz

Les etiquetes ens persegueixen, ens pengen la llufa a l'esquena i ens hem de conformar a passejar-la amb la màxima dignitat que podem. És cert que en el cas de l'Alejandro Sanz la llufa se la pot haver penjat si mateix havent escollit com a singles algunes cançons pròpies d'adolescents ensucrades que busquen un príncep blau que digui si a tot amb un somriure imbècil, però el cert és que Alejandro Sanz, i concretament el seu disc MTVUnplugged, és dels millors treballs que es poden trobar cantat amb castellà.Primer de tot per les melodies, pel detallisme i la personalitat que té cada instrument a dins la cançó, però després per les lletres, pel que diu, per com ho diu, perquè no només parla de cors partits que busquen odioses tirites.

Més tard publicaria treballs excel.lents com No es lo mismo o el Tren de los momentos, però a pesar de tot, de treballar i arriesgar, de fer cançons valentes per defugir del cantant que recita versos barats per nenes idiotitzades, segueix amb l'etiqueta de ser un Carlos Baute de la vida. Una pena perquè Alejandro Sanz sempre serà molt millor que un grup conegut com Manà i que havia de ser el primer tema d'aquest post, però l'he canviat perquè trobo lleig malparlar de gent que intenta fer música, encara que sigui un grup tant vulgar com Manà.