La fred de Girona

La fred comença a treure el cap per Girona i els meus records d'infància truquen a la porta per anar a fer un volt agafat de la mà de l'adult que mai arribaré a ser. El vent és sec i ens tallarà els llavis, de moment, es conforma a fer-nos agafar un jersei prim i arraplegar-nos els braços al voltant del cos per tenir un xic de calor. Quan estudiava a Barcelona enyorava la fred neta de Girona. Recordo baixar de l'estació i tenir aquesta sensació de puresa fregant-me la cara. Petits moments de tendresa amb la ciutat que m'havia vist crèixer camí d'enlloc.
Ara, aquests dies de setembre, hem tornat a tenir la sensació d'haver de sortir del carrer a recer d'un ventet que ha arribat amb molta timidesa i cautela, sabent que l'esperem sobretot durant les Fires, quan la ciutat s'engalani per rebre'l amb els honors que ens ajuda a ser qui som. El fred gironí és singular i els autòctons ens adonem que l'hem trobat a faltar quan un matí de setembre, sense avisar, entra a dins nostra com una agulla afilada.

Comentaris

Xavi de la Fuente ha dit…
com la claves frank, com la claves...
la veritat es que a Pamplona es troba a faltar la fred de Girona... Aquí tot i que les temperatures son iguals o pitjors que les gironines, fa falta una mica de la fred de la tardor. Pamplona no sap què és la tardor. O estiu o hivern. Calor o fred, no hi ha grisos, ni marrons.
Una abraçada!
Frank Bayer ha dit…
Xavi, el pitjor de Pamplona, sense cap mena de dubte, és el temps!! Com canten Els Pets "Aquest cony de temps se'm fica el cos"!! Més o menys ho resumeix...

Entrades populars