La fred de Girona

La fred comença a treure el cap per Girona i els meus records d'infància truquen a la porta per anar a fer un volt agafat de la mà de l'adult que mai arribaré a ser. El vent és sec i ens tallarà els llavis, de moment, es conforma a fer-nos agafar un jersei prim i arraplegar-nos els braços al voltant del cos per tenir un xic de calor. Quan estudiava a Barcelona enyorava la fred neta de Girona. Recordo baixar de l'estació i tenir aquesta sensació de puresa fregant-me la cara. Petits moments de tendresa amb la ciutat que m'havia vist crèixer camí d'enlloc.

Ara, aquests dies de setembre, hem tornat a tenir la sensació d'haver de sortir del carrer a recer d'un ventet que ha arribat amb molta timidesa i cautela, sabent que l'esperem sobretot durant les Fires, quan la ciutat s'engalani per rebre'l amb els honors que ens ajuda a ser qui som. El fred gironí és singular i els autòctons ens adonem que l'hem trobat a faltar quan un matí de setembre, sense avisar, entra a dins nostra com una agulla afilada.