Qui va a Castelldefels?

El vaig trucar perquè m'havia trucat. Així funcionen les coses. En Miquel estava a l'estació de Passeig de Gràcia pintant la mirada inexpressiva dels treballadors que tornen de les rodalies per tornar al seu pis dels suburbis de Barcelona, la ciutat que somriu quan la vida bufa de cares però que t'empeny a la misèria absoluta quan t'escup de forma despectiva. De fons es sentia la ventrisca artificial creada a dins el túnel i la veu de gat electrònic anunciant trens a la via 1.

Per què has anat a Barcelona? Reunió de feina. Has trobat nòvia a la reunió de feina? Imbècil. Sempre penso que el dia que en Miquel trobi xicota moltes pubilles catalanes, casades o solteres, abraçaran la seva foto d'amagat deixant anar alguna llàgrima solitària de desconsol. Qui sap? Potser la meva dona serà la primera. No en vol parlar perquè la seva rídicula humilitat el perd.

Torna a sonar la veu de gat metàl.lic. Tren destinació Castelldefels realitzará la seva sortida per la via 1. En aquest moment ve la gran pregunta d'en Miquel: Frank, qui collons va a Castelldefells? No he pogut parar de riure perquè la pregunta ja portava implícita la resposta, per això no he contestat, encara que per dintre pensava: Qui hi viu? La Catalunya real amic Miquel, la Catalunya real.

PD: Per cert, avui la bala de l'Escala, en 58 segons, fa 26 anys. Tan joven y tan viejo, Like a Rolling Stone. Per molts anys!