Migdiada d'estiu a les Drassanes

Mig cadàver, et mantens drogat amb un peu al món real i l'altre pendonejant pel món dels somnis, buscant un arbre del coneixement on columpiar-se a les hores de lleure. Et mous a poc a poc, saborejant el plaer de saber-te adormit, de tenir la musculatura totalment fora del cos. Gaudeixes del cansament, del tornar-te a despertar al cap de deu minuts, mirar el rellotge sabent que encara queden dues hores per anar fent el ronso, la croqueta, removent els llençols, treient-los i col.locant-los de al manera perquè mig cos quedi abrigat buscant protecció i l'altre mig resti lliure de roba per evita un excés de calor.

Tens un llibre ben a prop, Sang a les Drassanes, cròniques de la Barcelona fosca dels anys vint feta pel periodista Francesc Madrid. Morirà a l'exili. Pels somnis de la migdiada hi van desfilant els personatges dels escrits, anarquistes, proxenetes, alcohòlics, artistes fracassats, poetes maleïts, obrers defenestrats, ballarines de cabaret... Tot plegat enbolcallat d'una estètica tremendista on el gust pel patetisme, per la decadència de la persona, està darrera d'aquestes pàgines on veiem la Barcelona més salvatge que moriria dècades més tard a mans d'unes Olimpíades. Definitivament, les migdiades d'estiu sempre et transporten al món del llibre que llegeixes quan et quedés adormit amb la boca oberta i la baba regalima lentament a mode de Dr.Slump. Una gran migdiada caminant per la nit de les Drassanes.