El parc temàtic de la Toscana

L’Espai Gironès és molt pràctic perquè ho tens tot a quatre passes, però hi ha quelcom a l’ambient que el fa repulsiu, una artificialitat en la relació venedor-comprador que difereix molt de la que pots trobar a petits comerços. San Gimignano és una espècie de gran magatzem de la història, un parc temàtic per turistes que volen veure un poble preciós on queden una dotzena de les més de setanta torres que construïren els seus habitants com a senyal de riquesa, de distinció enmig de la massa. Les cases estan tal com estaven fa segles amb una feina de restauració perfecte i elogiosa. El problema? Costa veure habitants autòctons perquè els turistes han envaït el poble. Fins i tot, quan pots apreciar algun octogenari assegut a davant de casa seva, aferrat al bastó i amb la boca enfonsada per l’absència de dents nostàlgiques, creus que és un actor secundari pagat per donar un toc d’autenticitat als carrers empinats d’aquesta població. La sensació que tens quan passeges pels seus carrers? Estàs emocionat perquè ens encanta veure poblets on tot és bonic i cada pedra està al seu lloc. Aquest post ha estat escrit l’endemà de la visita, si l’hagués fet just després de deixar el poble hagués estat una elegia rodona a l’essència d’un poble toscà. Tot plegat és qüestió de deixar passar el temps, fins i tot quan es visita San Gimignano.