La filla literària d'Austen

A Los hombres de Winslet la acció va relliscant amb parsimònia mostrant els detalls que defugen de la mirada d'aquell que cerca en la lectura una emoció immediata. El simple gust per trobar en la forma mateixa de la escriptura un motiu per passar-te una hora assegut un sofà buscant un secret que no existeix, és el gran mèrit de Barbara Pym, una escriptora que va viure en l'ostracisme bona part de la seva vida artística i que va renèixer durant els anys vuitanta com una hereva deformada de Jane Austen. Així doncs, per veure la protagonista fer quelcom d'interés des del punt de vista del lector consumista, necessites cinquanta pàgines, per deixar-te portar per la brillant senzilleza amb què ambienta els espais, en tens prou amb un paràgraf.

Pym utilitza la necessitat de seduïr d'una dona totalment anclada al destí del seu marit per criticar la burgesia anglesa dels anys cinquanta, on les fassanes estaven fetes d'un cartró barat molt llampant que servia per amagar les misèries d'una moralitat rovellada vinguda de les cendres d'aquella llunya era victoriana. Per mi, acostumat a l'acció mendociana, a la ironia de Monzó, o la brillant metaliteratura de Vila-Matas, aquesta novel.la que anys enrera s'anclava dins la literatura femenina pel seu caràcter propi d'Austen, m'ha suposat un esforç que anava trobant recompensa cada pàgina que anava avançant perquè era conscient que em trobava davant un llibre diferent al que havia llegit fins ara, però al cap i a la fi, un gran llibre que despulla amb dolçor el costat fosc de la burgesia anglesa de la postguerra.