Lliçó periodística d'un periquito

Estaven com sempre, tensionats a les cadires com si fossin els portaveus d'un sector de la societat reprimit per la homogeneïtat culé. Feia tot just vint-i-quatre hores que havien hagut de recollir cinc cadàvers de les gàbies on un ocell cantaire s'havia cregut amb la força suficient per volar en solitari nord enllà, buscant nous territoris on sonés una simfonia amb veus cantant a les àguiles campiones, i ells, màrtirs d'una Barcelona presa pels colors blau-i-grana, havien d'explicar amb la màxima objectivitat possible els fets. El seu costat, Joan Collet, un d'aquells personatges de l'equip rival que sempre ha fugit de la demagogia del seu president, parlant de la realitat espanyolista tal com és, sense triomfalismes ni catastrofismes.

Comença el resum i titllen un xut llunyà d'Osvaldo com avís. Tranquil Frank, comporta't. Primer gol del Barça i pregunta al Sr. Collet sobre la possible falta de Puyol a Callejón. Resposta del Sr. Collet: el que deixa anar la cama diria que és Callejón. Pim. Segon gol i treuen el possible fora de joc i les protestes de Kameni. Resposta del Sr.Collet: em sembla que seria poc sensat parlar dels àrbitres a l'hora de valorar el partit. Pim, pam. Comentari sobre com hauria anat el partit si Callejón marca amb 0 a 2 o Osvaldo amb el 1 a 3. Resposta del Sr. Collet: per aquesta mateixa regla de tres també podríem pensar que hagués passat si el Barça hagués marcat totes les ocasions que va tenir i no va transformar. Pim, pam, pum. Lliçó futbolística del Barça i periodística d'en Joan Collet.

PD: No parlo d'en Luis Garcia i el seu "han influido las tarjetas" perquè utilitzaria paraules indignes per definir-lo.

PDD: Per cert, l'Espanyol és més rival que el Madrid, i estic d'acord que el 1 a 5 no va ser humiliant perquè varen plantar cara i poques vegades van donar sensació d'estar superats per la situació.