Nostàlgia del futur

La nostàlgia del futur apareix en aquells moments de feblesa on l'entorn t'ha vençut i estàs estirat amb els cabells humits per la rosada i la mirada buscant una senyal al cel que t'animi a seguir endavant. Llavors, sense presses, van apareixen aquells mil vides que Gil de Biedma va escriure amb rima blanca, els destins que es van creuant en una carretera sense final on hi van a parar els que troben gust a perseguir la utopia. El present ens omple però sempre pensem que seria excitant portar una vida d'espia a l'extrem, inflitar-se a grups mafiosos i veure com la vida està a preu de saldo i les traïcions són una forma de vida per tirar endavant. De totes maneres, fins ara, només podem jugar a posar-nos unes ulleres de sol i a acariciar un gat mentre ens escanyem intentant treure una veu afònica que parla un italià catalanitzat.