Quan dius això no parles pas de nosaltres,oi?
Fa cosa de dues setmanes, una conversa amb un d'aquells companys de viatge que sempre t'alegres de tenir al costat durant un trajecte Girona-Barcelona, em va obrir els ulls. Jo, pessimista fins a l'extrem amb la Catalunya actual, vaig començar a fer un discurs apocalíptic sobre la incapacitat de les noves generacions de tenir aquell esperit emprenador que ens havia fet sobreviure en mals moments, ja sigui des d'un punt de vista cultural o econòmic. Ell, escèptic amb el pessimisme, em va etzibar "Quan dius això no parles pas de nosaltres,oi?". No va fer falta seguir parlant sobre el tema perquè al meu silenci amb un somriure cínic li donava la raó.
Nosaltres, els que ens estaven modelant professionalment havíem de ser les peces de la Catalunya del demà, la nostra feina no només ens podia donar un benefici personal, sinó com parlàvem amb un amic meu gironí d'adopció, havíem de veure com un servei al país. Només d'aquesta manera, si els catalans som conscients del que ens estem jugant, sabrem contestar aquella pregunta tant gastada del Kennedy. En fi, que ja s'ha acabat de cagar-se amb les noves generacions, més que res perquè aquesta nova generació som nosaltres i serem nosaltres els que el dia de demà tindrem al país a les mans per fer-lo anar allà on volguem.
PD: He estat a punt d'etiquetar aquest post com "ingenuitat".
Comentaris
comences a fer-te gran amic meu.. ja veus com els de sota t'encalcen i encara no has fet res. però tranquil, a mi també em passa.
A principis d’aquesta decada que estem a punt de deixar enrere el Madrid començava la seva primera era galàctica, amb el fitxatge del Figo, Ronaldo, Beckham, etc, va guanyar un parell de lligues i una copa d’Europa, la situació no podia ser més pessimista pels del “petit pais anomenat Catalunya que estem allà dalt i pintem poc”. Però al mateix temps que els galàctics feien de les seves, a la Masía estaven formant-se com a futbolistes i com a persones en Messi, l’Iniesta (en Xavi ja havia debutat amb el 1er equip) i moltes d’altres joves promeses que farien que el Barça al final d’aquesta mateixa decada fos considerat el millor club del món i coparia la final de la bota d’or amb 3 canterans.
Doncs res, aplica’t el conte, perquè potser de tu depen que el dia de demà el futur president de la República Catalana independent sigui, ves per on, un exalumne teu educat en l’humanisme cristià, el patriotisme, etc...
Camaleó!! Gràcies per dir això d'amic teu, ho celebrarem amb un esmorzar aquest Nadal!! Per cert, Iron, estàs invitat!!
Iron, era pessimista, després d'aquest diàleg he canviat totalment la mirada envers els problemes i tinc una obsessió que comença a ser malaltissa, treballar molt amb els alumnes amb visió de la vida (no vol dir necessàriament els que tenen més bones notes) perquè aquests seran el país del demà!! Tens tota la raó!! Per cert, m'acabo de llegir el llibre de l'Hilari Raguer sobre la vida monàstica de Montserrat, t'agradarà!! Una tarda-vespre!!