Un Roto de 94 euros

He entrat perquè havia de pagar una multa que porto pendent des del passat mes de juliol. He anat jugant al gat i a la rata, quan el carter picava el timbre em tancava el wàter per no haver de firmar una notificació que al final m'ha arribat a les mans per una via diferent. Quan he entrat a l'edifici de pagaments del nostre adorable Ajuntament de Girona, he mirat un noi de faccions indígenes i li he dit "tinc complexe de Joseph K, em donen culpes que no aconsegueixo identificar". Ell ha contestat que estava hasta los huevos de tener que pagar multas y que no tenía ni idea de saber quién era este el Ka. L'he deixat passar perquè se m'estava posant violent.

Mentre el meu company de penes (quan ha sortit l'he invitat a fer un whisky per celebrar que havíem posat una perdra en aquest monumental edifici de l'Estat Espanyol que formem tots) anava presentant tots els papers diversos que li havien arribat per recordar-li que un dia va aparcar en zona de càrrega i descàrrega, he començat a observar una funcionària que anava parlant amb un altre funcionari sobre els drets d'aquest gremi d'aviadors comandats per un sindicalista metrosexual que han fet vaga aquest últim pont. La discussió era d'un nivell propi d'aquells que cada dia es llegeixen el diari un parell de vegades per formar-se una opinió sobre la realitat del nostre voltant. Ell, entenc que s'havia vestit sabent que anava a treballar, portava un jersei d'un grup d'Ska, uns pantalons de pana bruts i una roñonera (no sé com es diu en català, el caniquero?) que s'anava tocant mentre anava fent fotocòpies. Ella, més ben vestida, tenia tota una sèrie d'imatges al plafò que tenia just a la taula del seu costat. Dues fotos dels nens al costat d'una altre d'en George Clooney en posició sexy (era el pare dels nens?), un dibuix esgrogeït en contra de la Guerra d'Irak (la del 91?), un acudit del Roto (la part més ben buscada del plafó) i un calendari que enterrava el passat amb creuetes. La discussió entre els companys de local (de feina?) ha acabat amb una desbarrada contra aquest sistema salvatge que ens engoleix sense cap mena de consideració.

Quan l'enemic de Joseph K amb el qual no he acabat fent el whisky marxava sense ni tant sols dir àdeu, una falta de camaraderia total, m'he començat a fixar amb l'acudit d'el Roto i he pensat, aquesta vinyeta be es mereix estar penjada també al blog de la pastanaga verda. Per cert, la multa era de 94 euros.