You give music a bad name

Quan la cosa no rutlla és molt hàbil treure un treball de grans èxits per ensenyar a tothom que un dia havies set algú prou important com per merèixer una simetria d'elogis provinent del públic que t'admirava perquè les teves grenyes rosses eren captivadores i aquells que trobaven en la teva música un so singular. Generalment, com és normal, i no ho critico perquè segurament jo faria el mateix, si vols seguir amb un èxit continuat de públic davant la incapacitat creadora d'aquell que perd la trempera de la juventud, estàs condemnat a vendre una imatge i a tocar per aquelles adolescents que s'han fet grans però segueixen amb la mateixa tonteria quan et veuen a dalt d'un escenari.
Puc dir que ets bo perquè vaig poder veure't en un concert acústic memorable a les Fonts de Montjuïc on si fossis mediocre, haguessis tret totes les misèries, però a la vegada, quan et vaig veure al Sant Jordi mesos més tard, vaig comprendre que havies decidit tocar per les nenes estúpides que busquen tocar-te el cul perquè encara creuen amb la estúpida llegenda de l'amant perfecte. Així doncs, la teva música des de fa quinze anys ha seguit aquesta direcció, cap a ments limitades i paladars analfabets. Per això suposo que treus un disc de grans èxits, per recordar-nos que un dia vas fer música de veritat, i quan l'escoltem pensem "Collons, que bo que era el Bon Jovi i com s'ha tornat".
PD: No sé, et pots animar pensant que el Bryan Adams, quan fa un recopilatori, no té res a oferir més enllà del Summer of 69. No ho sé, ho dic per animar-te.

Comentaris

Nico ha dit…
Totalment d'acord, però aquests dos que esmentes no són els únics...
Edu B.B. ha dit…
Sempre ens quedarà Crossroad!
Joan ha dit…
Ostres Frank em sembla que et passes tres pobles... una cosa és criticar un concert i l'altre destruir mites d'aquesta manera.
A mi no m'agrada massa en Bryan Adams, però mai ningú ha cantat el "Bring it on home to me" com ell ho va fer al hall of fame de l'Apollo. I acompanyat pel mític Smokey Robinson. Pensa que no deixen cantar a tothom en un teatre de negres.
Et deixo un enllaç (http://www.youtube.com/watch?v=A_eeLs8QFR4&feature=related)
Pel que fa al Bon Jovi... la vida està feta de petits moments memorables, i ell me'n ha proporcionat uns quants, o sigui que... res com en Michael Jordan, està acabat, però si demà diu que juga un partit d'exibició, omple l'estadi.
Frank Bayer ha dit…
Joan, tens raó, potser m'he passat, com a desgreuge vaig comprar els greatest hits i no paro d'escolar les cançons que com diu l'Edu, ja estaven al primer recopilatori que varen fer, el Crossroad...tot plegat una mica extrany...
Frank Bayer ha dit…
Sobre els concerts d'en Bon Jovi, dic que un va ser fantàstic, però el que vaig anar, i el que he anat veient últimament, de veritat, que ell mateix està donant una imatge que no correspon amb la qualitat musical que té, està més a prop de Lady Gaga del que era!!!

Entrades populars