Bruc 135

Una moto destrossada a la sala d’estar amb plantes artificials on hi ha el forat d’un seient fugitiu, bancs d’una església deshabitada al voltant d’una taula coixa on s’hi feien els àpats del pis, centenars de paquets de Ducados a sota el seient del banc seduïts per la olor d’encens impregnada a la seva fusta corcada, una assecadora malmesa utilitzada per fer de moble d’una televisió petita, una llum de discoteca perfectament cabuda a dins la assecadora per donar color a la nocturnitat de Barcelona, glaçons de gel volant per la finestra perquè no tenien espai a dins el congelador, galledes d’aigua saltant d’un pis a l’altre per intentar mullar les cortines del rival, cartells electorals robats utilitzats per decorar les parets d’un passadís kilomètric que feia les funcions de camp de futbol, un dutxa col.locada dins la cuina perquè puguis fer l’esmorzar mentre t’ensabones, però sobretot, el que hi havia al pis del carrer Bruc, era l’esguard encès d’un jove que esperava abraçar la vida assegut al sofà mentre mirava un capítol repetit de Ramma.

PD: Com que no tenia cap foto del pis digitalitzada, he posat una d'aquella època de carretera i manta...