Els àrbitres surten de l'armari

Els àrbitres, després de dècades reprimits, han sortit de l'armari de manera desacomplexada, sense cap mena de por del que pensarà aquesta gent que els ha criticat tota la vida per dissimular els seus sentiments d'amor envers l'altra. Ja ho deia Mecano "Nada tiene de especial / dos madridistas que se dan la mano / el matiz viene después / cuando lo hacen por debajo del mantel". Doncs ara, amics pastanaguils, ja no hi ha mantel ni res. Definitivament, els àrbitres ja vesteixen de blanc. Proposo ara mateix, fer una festa plena de color, d'autocomplaença i endogamia, que es digui "Dia de l'orgull de l'àrbitre". No sé, intentem ser originals, podríem fer carrosses on els colegiats anèssin amb tanga blanc abraçats de llegendaris jugadors del Madrid i anessin fent posicions provocatives per excitar el públic present. Díaz Vega faria parella amb Míchel. Ramos Marcos amb Sanchís. Andújar Olíver amb Paco Buyo. Pájares Paz amb Guti. Urio Velázquez amb Chendo. Tot plegat seria una gran festa en nom de la llibertat del col.lectiu arbitral, que per cert, pel fet de ser àrbitres els hi perdonarem qualsevol sortida de to que puguin tenir, perquè es clar, estaríem atacant la seva llibertat d'opinió. Els nens millor que no vinguin a la festa perquè estar una mica pujada de to i pot arribar a fregar la perversió. Ara si, que ens quedi clar que de portes a fora de la perversió en direm llibertat, i aquest que ens ho critiqui tindrà arbitrofòbia. Mentrestant, tots a tocar el pitu i que comenci la festa, després d'anys, els àrbitres ja poden anar tranquil.lament de blanc.