Girona contra la intimitat

Uns pares de l'escola, la noia de l'agència que va fer el planning del nostre viatge de noces, un home conegut pel seu posat cuit i el seu caminar de festeig amb l'alcohol, uns antics alumnes prenent alguna cosa amb un grup de noies altament recomenables, el mateix cambrer de sempre, l'espai on vaig contextualitzar un assassinat en un conte recent, la Vanguardia penjada en el mateix espai diari... Tot aquests elements envolten l'acció de sopar en un bar concorregut de Girona, no hi ha espai per l'anonimat, la teva vida passa a formar part d'un aparador invisible on estàs despullat a mercè de la mirada indiscreta d'aquells que t'envolten.

Aquesta característica pròpia de la ciutat de Girona pot arribar a atavalar quan necessites un moment de pau, de trobar la intimitat fora de casa teva per poder compartir amb la gent que estimes un moment de recolliment en un espai extern a la llar. Tenim caràcter de poble, necessitem saber què fan els altres, els escàndols, els rumors, les notícies. Quan volem dir alguna cosa important, mirem de reüll el nostre voltant, blinquem el cos cap endavant i després de fer perjurar a l'altre que aquella conversa no sortirà d'allà, li expliquem què sabem que fulano de tal fa allò i això. Per què? Ens pregunta. Molt senzill. Perquè l'hem vist sopant en un bar. Girona, una vegada, viola sense pausa la intimitat.