La brasilera de San Gimignano

L’Andrea portava onze anys amagant-se del pas del temps entre les torres de San Gimignano. Hi va arribar, a mode d’afers exteriors, un dia de primavera del 1999, quan el mil.leni agonitzava a braços d’un estrany mentre la veritat es deixava vèncer per la mentida, i va decidir quedar-s’hi perquè segons ella, havia trobat el poble que millor personificava el seu caràcter. Ella havia renunciat a la seva rauxa brasilera i havia adoptat el caràcter pausat dels habitants d’aquest poble amb el nom del bisbe de Mòdena que va salvar la ciutat de la força d’Atila, a poc a poc, sense pressa, gaudint d’una munió de turistes, segons ella, molt agradables perquè venen al poble a passejar-se i ens donen molta vida. Té la botigueta que regenta des de fa una dècada al costat de l’església de Sant Agustí, el sou li serveix per pagar-se un lloguer molt assequible que no té res a veure amb les gambades que paguen els pijos del nord d’Itàlia que arriben al poble de les torres amb el seu cotxe de gamma alta buscant fugir del ritme milanès, i diu que un dia li agradaria casar-se a San Gimignano amb un xicot que va tenir a Brasil. Li fem dos petons perquè amb poca estona hem creat un lligam. Definitivament, és una personatge per fer un afers exteriors brasiler.