Perseguint la mort

En una persecussió policial la vida i la mort ballen un vals amb final tràgic. La victòria d'uns representa el plor dels altres, mentre els trets increpen la història d'una persona, les cruïlles deixades enrera per arribar ser el que és. Per això el joc de lladres i policies és tant popular entre la mainada, perquè sense saber-ho, comencen a notar el plaer de viure a la corda fluixa, de jugar amb l'ambigüetat entre el viure el morir, del ser un heroi o ser un fracassat.

Mirant la primera escena de Deuda de sangre de Clint Eastwood, he sentit dins meu aquesta tremolor d'estar perseguint la mort pel mer plaer de festejar amb la pàlida dama quan la nit ja no ofereix res atractiu amb el que omplir la boca. El policia persegueix l'assassí driblant la foscor entre carrerons humits, mentre aquest, fuig com una llebre buscant un cau on veure passar les bales cap a un blanc inexistent. El vals acabarà quan un dels dos caigui a terra, llavors la banda deixarà de tocar, i el supervivent continuarà corrents buscant un altre indret on la mort vulgui dansar per enèssima vegada sota la llum trencada d'una lluna embrutida per la història.