Radiografia d'un retràs

Vol Ryanair amb destinació qui sap on va amb retard per qui sap què i sortirà qui sap quan per la porta, quina? No sabia que a l'aeroport hi havia portes. Aquesta seria una mica el resum de les tres hores i mitja de retard de baix cost que aquest cap de setmana la companyia Ryanair m'ha regalat de forma desinteressada amb el preu del vol, sense facturar això si. Els dos vols a Madrid sumaven dues hores de durada, amb els retards, cinc hores i mitja. Vaig llegir La Vanguardia, l'Sport, El Mundo Deportivo, El Mundo Cristiano, el Magazine, el Hola (per cert, que guapa la dona de Julio Iglesias), unes relats truculents de Francesc Madrid, unes instruccions sobre com ensenyar els alumnes a fer un resum, i els contes nous que he escrit i només em vol publicar un boig que em promet que muntarà una editorial.

Durant l'espera també he mirat què fa la gent quan espera, es posa el dit el nas, es col.loquen bé els calçotets, tenen converses estúpides, intenten lligar, es queixen, s'abracen, truquen als amics que fa temps que no veuen, comencen a escriures missatge en plena "me aburro", obren el portàtil i intenten començar la seva primera novel.la, mengen, beuen, dormen, riuen, no pensen, pensen massa... i tot això gratis i gràcies a Ryanair. Ostres, és que no ens adonem de la sort que tenim a Girona de tenir una gent que ens fa la vida tant fàcil. Gràcies amics!