El Gregor de Monzó
Rellegeixo el Gregor de Monzó i no puc parar de riure. Quan Kafka va escriure La metamorfosis va dir que els seus coneguts, a la primer lectura havien tingut una sensació de repelús, a la segona varen plorar desconsoladament, i a la tercera no varen poder parar de riure. Jo he llegit un parell de vegades les peripècies animalístiques de Gregor Samsa i les sensacions varen ser simètriques a les de les amistats funcionarals de Kafka. Primer, un fàstic imcomprés per la poma podrida que entra a les entranyes de Gregor i l'acaba matant, després, una pena per aquella víctima anònima que buscava refugi a la seva habitació i es sentia atret per la musicalitat traïdora de la seva germana. No va haver-hi tercera vegada perquè tenia por riure de la misèria. Vaig deixar el llibre a casa els meus pares i allà s'ha quedat, entre Kapuscinsky i un llibre que va escriure en Khedira quan era petit que parlava de les dificultats que tenia a l'hora de controlar una pilota.
Havia oblidat Gregor Samsa fins que vaig trobar al relat de Monzó un escarabat anomenat Gregor que s'aixeca un bon matí i veu que s'ha convertit en una persona. Just a l'inici em vaig començar a partir sense parar. Monzó em feia llegir per tercera vegada a Kafka i m'ajudava a entendre perquè a la tercera, estava obligat a riure.
Comentaris
Jo ho vaig fer el revés. Primer vaig llegir Monzó i despres Kafka. Llavors encara vaig trobar més sutil el primer.
Altres contes que recordo dignes d'un post. El de l'ascensor, el d'Ulisses i el del Robin Hood.
El recuperaré i me'l rellegiré amb calma. Va bé fer memòria.
Gràcies pastanaga!
pel que fa a la metamorfosis, amb un sol cop en vaig tenir de sobres: entre que em va fer sentir un miserable i que estava en període d'examens, va ser una lectura que casi em deixa seqüeles...