La gala de la picor

La iniciativa és boníssima, les intencions elogioses, i la implicació de les persones que hi acudeixen realment envejables. Ara, això de fer un sopar per lluitar contra el SIDA i que el cobert costi 500 euros, la gent vagi amb smoking, l'entrada dels assistents sigui una passarela de moda, hi hagi espectacles... No ho sé, és difícil de criticar perquè sembla que estiguis tocant les intencions, quan del que vols parlar és de la manera que apliquen aquestes intencions. En definitiva, que em sembla tot plegat un acte luxós on els diners que val el sopar és un preu a pagar per donar una imatge a la societat de solidari i sensible davant el mals que assolen a les persones.

Pot semblar que jutjo, i certament ho estic fent, però a vegades tens la sensació que per donar una ajuda i sensibilitzar al nostre entorn sobre una malalita, potser no cal tanta parafarnalia i tant de glamour, amb els mateixos diners i amb una mica més de senzillesa ja en faríem prou. Ho dic perquè em dóna la sensació que això provoca l'aparició d'aquestes rates que, com he dit abans, paguen els diners per ensenyar a les revistes del cor aquest vestit llarg que s'han comprat, merdejar fins a la sacietat amb el famoseo barceloní, i poder fer-se una foto amb en Miguel Bosé. En definitiva, que tot plegat fa una mica de picor i per molt que t'hi esforcis, no ho pots evitar.