La paraula hot a les onze del matí

Són les onze del matí en un bar cèntric de la zona comercial de Girona. He quedat per esmorzar amb uns amics i d'aquesta manera fer una espècie de cerimonial d'inici de vacances. Ens asseiem i agafem algun suplement cultural com l'Sport que ens ajuda a desencallar la ment i començar replentejar-nos grans ideals. Tot seria normal si no fos perquè a la pantalla gran del bar hi ha projectada els videoclips més calents del 2010, on paradoxalment, surt la silueta nua de la Mònica Naranjo. La imatge a carn viva d'aquesta noia a les onze del matí em confirma que a vegades, darrera el reconegut com a calent s'hi amaguen diferents sensibilitats difícils d'apreciar per mi, que estic més pendent del meu entrepà de llom amb formatge que de les diferents dones que van fent moviments sensuals per provocar-me i així, insinuar-me al cambrer del local lleugerament preocupat per ensenyar la pluma a tots els peluts que demanem per beure un Nestea sense gel.

L'escena no deixa de ser grotesca, i la posterior aparició de Lady Gaga em confirma que la postmodernitat també ha relativitzat tots els cànons de sensualitat que haurien de fer aixecar de la cadira un home decent. Decebut amb la humanitat, obro el diari i comencem a malparlar de Sandro Rosell, més que res perquè així ens excitem més que no pas veient la Mónica Naranjo o la Lady Gaga.